The Power, quan el poder es troba a mans de les dones

Informació de The Power de Naomi Alderman

Fent una llista de les pròximes novetats editorials en ciència-ficció va aparèixer aquest llibre. Em va cridar l’atenció el títol i la portada, però molt més el comentari de Margaret Atwood que apareix en la portada. Amb aquesta madrina, què pot sortir malament? Després vaig llegir de què anava i els comentaris de la obra que apareixen a contraportada i vaig pensar: Què pot sortir malament?

Doncs haureu de seguir llegint per saber-ho.

EstrellaLa Lectura

Les primeres pàgines d’aquesta novel·la són un parell de cartes on en Neil li envia el manuscrit de “The Power” a Naomi. A partir d’aquí comença la història amb diferents personatges i situacions.

Tenim a la Roxanne Monke (Roxy), que presencia l’assassinat de la seva mare; tenim a Allie (posteriorment, Eva) que escapa després de matar al seu pare maltractador; tenim en Tunde, un noi nigerià que estudia periodisme i grava l’atac -i el contraatac- d’un home i una noia en un supermercat; i trobem la Margot, alcaldessa d’una ciutat americana que defensa la seva filla Jos quan aquesta se li desperta el poder i ataca un noi sense voler.

El cielo, que parecía azul y despejado, se cubre de nubes, pasa de gris a negro. Habrá tormenta. Ha tardado en llegar, el polvo está reseco, el suelo anhela agua oscura que lo empape, un diluvio. Porque la tierra está llena de violencia, y todos los seres vivos se han perdido.

I què tenen en comú? Tots estan relacionats amb el canvi físic que pateixen les noies adolescents i que els hi permet crear i utilitzar l’electricitat. Un do que genera terror en els homes i adoració en les dones.

La política, les drogues, la religió i la violència estaran presents en les històries dels protagonistes, que relataran com un canvi en el posicionament del gènere acabarà descontrolant-se de formes inimaginables.

EstrellaOpinió personal

Parlar dels personatges és rebel·lar massa de la història, així que salto i passo a donar la meva opinió sobre el llibre. La història està dividida en vàries parts. Fins aquí normal. Però aquestes parts estan subdividides per les històries dels diferents personatges i aquí ja comença a patinar el tema. Hi ha personatges que pràcticament no aporten res. Un d’ells és Margot, que amb ella només es vol ensenyar la part política, però no aporta res a la història en conjunt. La Jos, la filla de la Margot, és un altre personatge que no aporta res i fa que aquestes parts siguin avorrides de llegir.

Els personatges més interessant -i poc explotats- són en Tunde i la Roxy. Només amb ells dos s’hagués pogut explicar la història: Tunde amb la part de corresponsal en zones conflictives i explicant la política i la religió i; Roxy pel que fa a les drogues i la violència. La visió des del punt de vista masculí i femení. Per mi així hagués quedat rodó.

Les trames personals són pobres i els conflictes interns redactats en tercera persona del present no ajuda.

Invertir els rols, però, és el més interessant i el millor que et pot aportar aquesta novel·la. És, clarament, una crítica de la societat actual però amb els rols invertits: on l’home és el “sexe dèbil” i la dona és “superior”.

S’intercalen fragments de tractats arqueològics que prenen sentit al final del llibre, on hi ha un intercanvi epistolar entre Neil (el suposat autor del manuscrit) i Naomi, i on es pot intuir que el matriarcat s’ha instituït com a forma de societat i que la història s’ha retocat per eliminar que els homes van ser els “superiors” en un temps anterior al cataclisme.

Sincerament, la idea és bona però la tria dels personatges i l’estructuració de la narració fan que aquesta distòpia qualificada de feminista no sigui el que esperava.

Anuncis

Calamity, el final de la saga The Reckoners

Informació bàsica de Calamity de Brandon Sanderson

Tota bona saga arriba al seu final… i és una pena perquè han quedat temes oberts que ja només podem imaginar les possibles resolucions.

Com ja he anat avisant amb les anteriors entregues, conté espòilers de Steelheart i de Firefight. És inevitable citar certs esdeveniments per explicar el contingut de Calamity.

EstrellaLa Lectura

El Professor ha caigut en la foscor. No és culpa seva, doncs s’ha sacrificat per salvar Babilar de la destrucció que hagués causat la bomba d’Obliteration. I sense voler, ha seguit el pla de Regalia per a convertir-se en el seu hereu.

El grup Reckoner s’ha vist afectat amb la pèrdua de diversos membres i es sent culpable, sobretot en David, que ha hagut d’agafar les regnes amb un únic objectiu: salvar el Professor. Però no només l’han perdut a ell, tampoc saben si Tia ha sobreviscut a la seva ira. Malgrat quedar-se sense els dos pilars principals, segueixen endavant en un pla que els porta a Ildithia, l’antiga ciutat d’Atlanta, ara convertida en una metròpoli feta de sal que es mou arrasant amb tot el que troba al seu pas.

Sembla ser que el Professor vol governar aquesta ciutat en concret, seguint els plans de Regalia, i convertir-se en l’èpic més poderós del planeta. En David i els Reckoners estaran allí per evitar-ho.

EstrellaOpinió personal

Al ser la tercera i última part, ja coneixem pràcticament tots els personatges. Però explicaré almenys un parell dels que teníem escassa informació i que prenen protagonisme a Calamity.

Knighthawk és un humà no èpic, però això no treu que no tingui poder. Ha creat i mantingut un imperi tecnològic que fins i tot els èpics utilitzen. Els mòbils dels Reckoners i de gran part dels Estats Fracturats són de la seva empresa. Els motivadors a base de sang d’èpic també són de la seva invenció. Amagat en la seva fortificada base, Knighthawk coneix el Professor d’abans de que formés els Reckoners, i ajudarà al grup a recuperar-lo.

Larcener és un gran èpic que roba els poders d’altres èpics. És el governant de Ildithia i l’objectiu del Professor. No puc explicar gaire cosa més per no revelar informació extra.

Els finals de saga sempre em deixen amb una sensació agredolça que no m’acaba d’agradar. Amb aquesta saga, i en concret amb aquest últim llibre, m’ha passat gairebé des del principi. La lectura se m’ha fet feixuga no per culpa del llibre, sinó per culpa meva. No volia que s’acabés.

Però tot té un final, no? Sempre hi ha un moment en què s’ha d’acabar, encara que no ho vulguis.

not-okay

Tornem a tenir en David com a narrador, cosa que em desespera ja que la història vista des del Professor m’hagués encantat. Però en David és el nostre heroi no èpic que vol salvar el món, així que s’accepta i continuem. Tenim en David com a líder dels Reckoners (no sé per què en la traducció s’ha utilitzat Exploradors…), que no ho fa massa malament el noi. En realitat ho fa bastant bé i podem veure que la pressió de ser líder li afecta: ja no és el ganxo (el que atreu els èpics a la trampa) ara és el que crea les trampes, organitza l’equip i ajuda en la fugida si tot falla. Té la vida dels seus companys a les seves mans i sap que qualsevol error pot fer que morin tots.Tot i això no li manca la intrepidesa característica del personatge en moments de pura necessitat.

Però en David no només té aquesta pressió: quan es va enfrontar a Regalia ella li va dir que Calamity era un èpic. L’Èpic en majúscules. El va poder veure i sentir, i tot hi negar-se a convertir-se, sap que alguna cosa dins seu no va bé del tot…

Miré fijamente la estrella al rojo vivo conocida como Calamity y supe, con absoluta certeza, que algo en mí había cambiado.

Las profundidades me habían reclamado. Y a pesar de que creía haberlas rechazado, seguía llevando su cicatriz oculta.

Insisten en que volverán a atraparme.

Aquest fragment és del pròleg. Només amb aquest tros en Brandon Sanderson ja em té a la butxaca.

Shut Up and Take My Money

M’ha encantat la debilitat del Professor… bé, m’encanta el Professor! *fangirl mode on*. Però està ben trobat i amb pistes des del primer llibre. Tot i que… qui no té por a això? Si fossi èpica segurament també seria la meva debilitat. Aquesta o les responsabilitats (puff… ). Tornem al llibre.

El final és… és complicat de definir. Per un cantó és pura acció, nervis i adrenalina. Per l’altre és correcte… era això o destrucció total (que en part també hagués tingut la seva lògica). En Sanderson ha volgut acabar bé amb el seu personatge principal (en David) i no és que em sembli del tot malament però…

  1. Mizzy ha aconseguit poders èpics quan Calamity marxa. Quins, per què, segur que no és la única.
  2. Amala i Knighthawk, què passa amb ells dos?
  3. Després de tenir els no èpics sota control i subjugats: de veritat ara que els èpics s’han desfet de l’obscuritat els no-èpics acceptaran formar governs amb ells? Vinga va, que no ens mamem el dit.
  4. Tia i altres dimensions, una continuació poc probable?
  5. Només hem vist els Estats Fracturats (EUA). Què ha passat a la resta del món?
  6. D’on prové Calamity? D’allí d’on ve n’hi ha més com ell…
  7. El poder corromp, tothom ho sap. Per molt que no hi hagi obscuritat, seguim sent humans.

M’he quedat amb moltes preguntes que no tindran resposta…

Discrepo amb els arguments d’en David quan parla amb Calamity a la batalla final. Els humans som complexos i els conceptes bo-dolent són relatius.

Los héroes vendrán, hijo.”

Fa falta molt més que herois per aconseguir que la humanitat deixi d’autodestruir-se i comenci a treballar plegada. Però diuen que d’esperança també es (sobre)viu, no?

La veritat és que aquesta saga podria donar peu a seqüeles interessants, doncs tot es resumeix amb: la primera batalla s’ha guanyat (amb pèrdues irreparables) però la guerra tot just acaba de començar.

T’he recomanat els dos primers, així que per no recomanar-te l’últim m’hauria d’haver decebut molt. I no és el cas.

Steelheart, un gran poder comporta una gran responsabilitat

Fitxa d'informació de Steelheart de Brandon Sanderson

Després de passar-me pràcticament tota la lectura pensant si incloure la ressenya d’aquest llibre al blog, finalment m’he decidit i us explicaré el per què.

No crec que les històries de superherois siguin ciència-ficció. En la majoria de casos, els poders que tenen aquests herois van molt més enllà de les lleis físiques i són pràcticament màgics. La seva procedència tampoc té la patina de ciència que hauria de tenir, ja que o han nascut amb ells o els han adquirit de forma poc clara.

Llavors per què considero la trilogia Reckoner com a ciència-ficció? Bé, traient els superdolents (que malament em sona…) queda una distopia i una necessitat de sobreviure en un entorn hostil. És l’eterna lluita de l’ésser humà enfront allò que no compren, en aquest cas, una megaestrella que apareix al cel i que proporciona poders. Ho podem considerar com a ciència-ficció? Bé, ho deixem amb un si crític.

Estrella

Com vaig saber d’aquest llibre?

És complicat estar dins del món del fantàstic sense saber de Brandon Sanderson. Tant complicat com pot ser no saber qui és Tolkien o Asimov. Tots, en algun moment de la nostra vida, acabem escoltant els seus noms, sigui perquè veus els seus llibres, per referències a les seves obres o per les possibles pel·lícules o sèries basades en les seves novel·les. I si, Sanderson ja està entre els grans del gènere fantàstic (i esperem que amb més producció ci-fi en un futur).

Però si he de suposar un moment… potser quan feia el llistat de novel·les pel fons de la biblioteca. Segurament va ser en aquell moment que vaig veure els tres títols d’aquesta trilogia.

Però abans d’explicar res més, anem pel contingut del primer llibre.

EstrellaComencem la lectura…

Calamity va apareix al cel, il·luminant-lo de vermell. Després van començar els crits. I és que amb l’aparició d’aquesta estrella, certes persones van adquirir poders sobrehumans i amb ells, la foscor que cadascun de nosaltres portem dins.

David ha vist sagnar a Steelheart. També ha vist com aquest matava al seu pare i destruïa el banc per no deixar rastres de la seva debilitat, doncs és això: Steelheart és un èpic, un humà amb poders que el converteixen pràcticament en una divinitat, però tot gran poder també té el seu taló d’Aquil·les.

David, de sis anys, aconsegueix escapar del banc i sobreviure a Chicago Nova, la ciutat d’acer governada per Steelheart i els seus èpics lleials. El seu únic pensament és venjar-se de l’ésser que ha matat al seu pare i per això creixerà estudiant els èpics per trobar les seves debilitats i així poder retre comptes.

Amb 18 anys s’unirà als Reckoners, un grup d’humans que formen l’única resistència de la humanitat contra els èpics i la destrucció que causen allà per on passen. El grup, format per el Professor, la Tia, l’Abraham, en Cody i la Megan, planejaran derrocar Steelheart i els èpics que l’acompanyen i així alliberar Chicago Nova de la tirania. Però, no tot serà tan fàcil com sobre el paper…

EstrellaPersonatges

La història es centra amb el personatge d’en David Charleston, un noi orfe de 18 anys, que s’ha mantingut en vida gràcies a l’obsessió que té amb els èpics. Tot i no voler reconèixer que és un erudit amb el tema, les seves anotacions serveixen a Tia per planificar trampes per acabar amb els èpics. És imprevisible en les missions, té inventiva i lideratge. Les seves comparacions són èpiques. Admira profundament el Professor i s’està enamorant de la seva companya d’equip, Megan. Un personatge d’allò més complet.

Parecían agresivas como caimanes. Caimanes rapidísimos vestidos de negro. Caimanes ninja.

En Jonathan (Jon) Phaedrus o àlies el Professor és el líder dels Reckoners. Reservat amb el seu passat i taciturn, amaga un gran secret a part del seu equip. Amb Tia, s’ocupa de planejar les missions i normalment forma part del grup de suport o extracció.

La Megan era la més nova del grup fins que va arribar en David. No aconsegueix que els tensors o altres tecnologies derivades dels èpics funcionin amb ella. El seu caràcter té alt i baixos i acostuma a rebre en David. Tot i així, no sembla desagradar-li la seva companyia.

La Tia és l’estudiosa del grup. Intenta aconseguir tota la informació necessària per les missions, s’ocupa de les comunicacions i acostuma a formar part del grup d’extracció. Li encanten les begudes de cola i no falten un bon grapat de llaunes quan té que investigar. Entén sense paraules al Professor.

En Cody és el franctirador de l’equip, d’accent sureny, tot i dir que el seu origen és escocès.  Intenta sempre prendre el pèl a en David. És bo amb els tensors, com en David, i s’ocupa de donar reforç al ganxo (el que atreu als èpics a la trampa) entre altres feines. Un altre fan de les comparacions. Xerra pels colzes.

Parecéis un par de cazadores de mapaches en un día de lluvia.

Steelheart de Squeegood. Trobat a DeviantArt

L’Abraham és l’home de les armes. Canadenc d’accent francès. Com en Cody, també reforça al ganxo i cobreix l’equip en retirada. Creu que hi pot haver èpics bons i per això porta un collaret amb una S de plata.

Steelheart és l’antagonista dels Reckoners i especialment d’en David. Classificat com a Gran èpic, converteix tota la matèria no viva en acer. Les bales no li fan res. Pot volar i manipular l’energia. Només en David l’ha vist sagnar i sap que la cicatriu que té a la cara és a causa de la bala que va disparar el seu pare per a matar a Deathpoint i salvar a Steelheart. Li agrada atemorir la gent i matar indiscriminadament. És un paranoic del control.

EstrellaQuè m’ha agradat i què no?

És una història diferent, ja que aquí els herois són humans sense poders extraordinaris que combaten altres humans amb poders que els han corromput. El millor d’això és que tenen que combatre els poders d’un èpic utilitzant els poder d’un altre. Vaja, que s’han de posar al seu nivell de destrucció però utilitzar-lo només per matar èpics.

L’acció és trepidant i els diàlegs d’en David o en Cody són hilarants i divertits.

Potser el què menys m’ha convençut és la història entre en David i la Megan. Bé, fins després dels fets de la captura de Conflux. A partir d’aquell moment el personatge de Megan es fa més interessant.

EstrellaTe’l recomano?

Si busques una història que t’atrapi, de pura acció i adrenalina, aquesta és la teva saga. (M’estranya que tingui un fandom tan limitat… i aquí, inexistent…).no-fandom

Estrella

Extra

Té els drets venuts per a fer una pel·lícula de la qual encara no sé sap res. També sortirà un joc… però tampoc en sé massa cosa.

Imatge promocional del joc The Reckoners on apareixen quatre èpics
Imatge promocional del joc The Reckoners on apareixen quatre èpics