Els humans al 2050

Vídeo: Els humans

El dia de demà és un programa de Televisió de Catalunya que s’emet els dilluns al 33. El seu objectiu és plantejar com seran el món l’any 2050 en diferents àmbits: salut, educació, treball, alimentació, diners, població, família, vellesa, energia o idiomes.

I cada capítol d’aquesta docusèrie tracta una d’aquestes qüestions.

Neil harbisson
Neil Harbisson, artista i cíborg

El vídeo que us estic compartint és el capítol emès el 8 de maig i tracta sobre els humans i el futur com a espècie. Amb l’estudi de la prospectiva, és a dir, del futur, podem anar generant hipòtesis que, en més o menys encert, poden arribar a donar-nos una idea del que pot passar d’aquí a 30 o 50 anys.

Seguirem sent com ara? Ens haurem extingit? Serem immortals? Haurem evolucionat cap a una nova forma de vida cibernètica? Les intel·ligències artificials dominaran les nostres vides? (Espera, això ja ho fan ara…)

Amb tres experts i diverses entrevistes s’intenten donar resposta a totes aquestes preguntes, aportant hipòtesis més o menys utòpiques sobre que ens pot ocorre en el futur.

Opinió personal

Trobo interessant la idea de trans-humans i post-humans, és a dir, humans amb capacitats sensitives i cognitives millorades tecnològicament (híbrids, cíborgs) o “humans” fora d’un cos degradable (hologràfics, etc.). Aquestes idees que, semblen de ciència-ficció, poden arribar a ser realitat.

La modificació genètica ja és un fet i en molts centres d’investigació s’està estudiant l’ADN per entendre com interactuen els gens i així poder modificar o crear-ne de nous.

Però, trobant-nos a les beceroles del coneixement del cervell i de l’ADN, ens posarem a modificar aspectes que podrien ser pràcticament d’estètica? Per què crear éssers humans més alts, rossos, amb ulls blaus… si podem investigar com modificar els gens per eliminar el càncer o malalties degeneratives com l’alzheimer? O fer possible que una persona cega pugui tornar a veure?

Hi ha una frase en el llibre La voz del amo  de Stanislaw Lem que em va fer pensar i que resulta apropiada en aquesta reflexió:

Aunque, en principio, las tecnologías son totalmente neutras, los hombres conseguimos asignarles a todas un mismo objetivo: la muerte.

I és que té raó. El problema de la tecnologia som els humans. Per molt ben intencionat sigui un projecte, hi haurà algú que en trobi el benefici personal i lucratiu.

En el futur potser ens trobarem éssers humans modificats, siguin híbrids, mutants, cíborgs o altres tipus. Potser, fins i tot, hi haurà super humans, més forts, més sans, més guapos…

O potser ens haurem matat entre nosaltres. Vés a saber!

Anuncis

Laberinto de muerte i la realitat virtual.

Informació bàsica de Laberinto de Muerte de Philip K. Dick

Logo estrella

Com vaig saber d’aquest llibre?

Coneixia a l’autor i sabia que Minotauro estava editant totes les novel·les, així que per la descripció de la contraportada em va semblar interessant.

Logo estrellaComencem la lectura

Un grup de persones és enviat a una nova colònia anomenada Delmark-O. Cadascú té una professió diferent i unes característiques psicològiques peculiars, però tenen en comú sentir-se apartats del món, sentir-se inútils. Cap d’ells sap quina és la missió que han d’acomplir quan arribin a la colònia, però malgrat això, agafen les naus “narizones” per arribar a un planeta del qual no saben res de res.

Quan estiguin tots reunits rebran un missatge del satèl·lit, però aquest missatge mai és escoltat pels nous colons.  De seguida descobriran que la seva nova llar està plena de perills, tant externs com interns i que la supervivència dependrà de la seva capacitat de treballar junts i confiar l’un amb l’altre.

Logo estrellaPersonatges

No m’havia trobat amb cap llibre en què els personatges resultessin tan odiosos. Tots tenen vicis i tendències estranyes, que no amaguen en cap sentit. És més, tranquil·lament mostren les seves tendències als altres sense preocupar-se que pugui afectar la convivència del grup.

Seth Morley seria el nostre protagonista principal. D’ell sabem que li encanta menjar, sobretot formatge, que està una mica obès i està casat amb Mary, un personatge del qual acabem sabent realment poc. Hi ha moments en què aquest matrimoni sembla a punt de fer aigües. Tots dos mostren cert menyspreu vers l’altre i tenir-se a un mateix com a prioritat.

Malgrat això, m’agrada el final d’aquests personatges, que no puc revelar sense fer espòiler.

Logo estrellaTe’l recomano?

És d’aquells llibres dels quals no saps ben bé que pensar. Per una banda, menysprees gairebé tots els personatges, cosa que fa que et mantinguis al marge de la història i ho miris com a mer espectador, però per l’altre, aquest efecte és buscat i et trobes que t’acabes sentint malament per menysprear-los, ja que podries ser un d’ells. És més, acabes el llibre pensant que potser… bé, no puc dir res més. Llegiu-lo!

Molt recomanable si t’interessa el tema de la realitat virtual, molt de moda, últimament.

4