Espejismo, supervivència tant dins com fora.

Informació bàsica de Espejismo de Hugh Howey

Logo estrella

Com vaig saber d’aquest llibre?

No és freqüent que agafi un llibre sense saber res d’ell, de les opinions d’altres lectors de Goodreads o de conèixer altres treballs de l’autor. Però en aquest cas va ser així.
A la biblioteca ens van portar diversos llibres de ciència-ficció per haver participat en projectes de difusió d’aquest gènere i entre ells hi havia Espejismo. Potser em va cridar l’atenció la portada. Normalment no em deixo influir en això -algunes portades de ciència-ficció són deplorables-  però alguna cosa em va fer agafar el llibre i començar-lo a llegir.

Logo estrellaComençant la lectura

Per començar us vull situar. Ens trobem seguint la història d’un grup d’humans que habiten el “silo”. És un enorme edifici enterrat, on ni els pisos superiors tenen finestres a l’exterior. Les úniques dues vies a l’exterior són: la comporta de seguretat i les pantalles situades en el pis 1. Aquestes pantalles retransmeten imatges de l’exterior: un lloc polsegós i inhabitable a causa de la toxicitat de l’aire.

Ja en situació, comencem amb la història. Holston, el comissari de la part superior del “silo”, decideix que no vol continuar dins i expressar aixó és condemnat a la pena màxima: la mort. Tots els enviats a la neteja – és així com anomenen l’enviament de persones a l’exterior ja que, netegen les càmeres que retransmeten les imatges- diuen que no netejaran, però estranyament tots ho acaben fent.

Aquest primer capítol del llibre em va semblar brutal. En poques pàgines li agafes afecte al xèrif Holston, et sorprèn i et torna a sorprendre amb un gir final que et deixa impressionat. En finalitzar-lo, vaig pensar: Si tot el llibre és tan intens, me l’acabaré en pocs dies.

Però no, el ritme decau estrepitosament i han de passar gairebé 100 pàgines per a començar la remuntada. Una remuntada força lenta però amb moments de gran intensitat.
En les següents pàgines coneixem a la Juliette o Jules -com a ella li agrada ser anomenada-, la protagonista indiscutible d’aquesta història. Jules és filla dels pisos intermedis, però decideix fer-se aprenent de Mecànica, els pisos subterranis, separant-se de la seva família. I en la seva nova llar és una líder, eficient i admirada pels seus companys. Per això, la Jahns -l’alcaldessa- i en Marnes -l’ajudant del xèrif Holston- van a buscar-la perquè ocupi la cadira de nova xèrif del “silo”.

AR-AB772A_WOOL_G_20130307222602
Esquema de les plantes del “silo”

A partir d’aquest punt els fets es van succeint in crescendo. Morts, sospites d’assassinat, més neteges, veritats incòmodes, descobriments esfereïdors i guerra.

Logo estrellaPersonatges

Com ja he dit, el personatge principal és la Jules. Amb ella veus gairebé tota la història.
Però hi ha un altre personatge important que és en Lukas, el seu enamorat. Pels que tinguin urticària a les escenes massa ensucrades no patiu. No n’hi ha.
En Lukas serà una segona veu a la història i ens rebel·larà la veritat sobre el “silo”.

Tots dos personatges tenen característiques interessants i es complementen perfectament. En Lukas, amb un caràcter més romàntic i somiador i la Juliette, amb un caràcter resolutiu i valent.

Logo estrellaQuè m’ha agradat i què no?

Hi ha llibres que fan difícil dir que m’ha agradat o no sense fer espòilers.
El que tinc clar és que les 100 pàgines de nul·la acció -i nul interès- van ser mortals.

El que més m’ha agradat són els girs de la història, aquells moments que penses que anirà d’una manera i tot canvia en dos línies i desencadena amb una situació que no t’havies ni imaginat.
També considero molt positiu que no es recreïn amb la mort d’alguns personatges amb la intenció de treure’ns la “llagrimeta”. Tal i com apareixen ja és suficientment emocionant.

Logo estrellaTe’l recomano?

És un llibre entretingut i amb moments de misteri i altres de molta acció que et farà menjar-te les ungles (si no ho has fet mai…).

 4
Anuncis