La literatura fantàstica i la Ciència-ficció

Actualment hi ha una tendència comercial a diluir la ciència-ficció dins el “gènere fantàstic” que englobaria també la fantasia -en el sentit més ampli del terme- i el terror. És a dir, totes aquelles narracions “estranyes” o que no acaben de poder-se classificar anirien en aquest calaix de sastre.

I això és així pel fet que la fantasia té molta més tirada comercial i arriba molt millor al públic que la ciència-ficció.

Però entrem a veure què és això de la ciència-ficció.

Una de les definicions és la que apareix a la fotografia. Però no és l’única ni la que definiria tot el gènere.

A falta d’una definició amplament acceptada, oferiré un seguit de característiques (que no apareixen sempre en els relats de ciència-ficció) que ajudaran a fer-se una idea -aproximada- de què és.

  • Idees vs Imatges. La ciència-ficció és una literatura d’idees. Es caracteritza per les reflexions i les especulacions sobre un fet o una alternativa científica per tal de criticar, advertir o moralitzar sobre allò que s’està relatant. Això és contrari a les imatges, característica de la literatura fantàstica, on l’ambientació, la màgia o tot el que és sobrenatural resulta visual pel lector, però moltes vegades inversemblant. Aquesta característica es troba, normalment, en la ciència-ficció hard.
  • Què passaria si…? L’especulació és fonamental en la ciència-ficció. L’autor parteix d’un fet real -la intel·ligència artificial- o d’una possibilitat científica – la terraformació d’un altre planeta- per aportar idees i reflexionar sobre les possibilitats -o el desastre- d’elles. També és una característica que apareix en certes obres de ciència-ficció, sobretot hard.
  • L’efecte “meravellós” de les possibles alternatives però sense caure en la màgia. Sobretot en aquelles obres on els invents, els descobriments d’altres cultures i la tecnologia són importants.
  • Relació amb la ciència -en un sentit ampli, no només les ciències pures sinó també les socials- i la tecnologia.
  • La capacitat narrativa dels autors per donar versemblança global a la narració. És important per a la ciència-ficció que el que és nou pugui encaixar com a futur fet científic. No cal que ho sigui, però ha de semblar creïble.
  • Per últim, absència de límits en la temàtica i l’enfocament -fet que impossibilita donar una definició concreta-. Aquesta característica englobaria totes les formes de ciència-ficció.

Després de veure aquestes característiques podríem diferenciar clarament els gèneres de El senyor dels anells (fantàstic- món imaginari, éssers imaginaris, màgia) o de Marte rojo (CF – planeta Mart, colónia humana, terraformació) per exemple. Però aquests dos exemples són molt fàcils i característics. La dificultat radica, sobretot, en la nova ciència-ficció, que inclou aspectes fantàstics o en les novel·les juvenils, que poden explotar el tema tecnològic des d’una visió pràcticament màgica.

Però continuem amb la ciència-ficció. Una de les seves característiques és l’absència de límits en la temàtica, fet que ha proporcionat grans subgèneres. No parlaré de tots ells, però en citaré els més importants -en quantitat d’autors i obres- i els més interessants -com a opinió personal-.

Els dos primers subgèneres serien els dos grans vessants de la ciència-ficció: la hard, ciències pures i tecnologia i la soft, ciències socials i crítica dels models de societat. Per descomptat, no totes les històries caben en aquestes dues grans classes, però ajuden a realitzar una aproximació.

  • Ciència-ficció hard. Tracta la ciència (sobretot física, química i biologia) i la tecnologia amb un alt grau de rigor. És una de les menys valorades (editorialment parlant) en el nostre país. Uns exemples:
  • Ciència-ficció soft. En aquest subgènere s’incorporen les ciències socials. També es va anomenar New wave. Es caracteritza per les seves narracions acurades però d’escassa base científica.
  • Space Opera. Temuda pels lectors que vulguin trobar una obra ben feta i no una “aventurilla” de pa sucat amb oli. Tothom té la idea -o mala idea- de què la ciència-ficció només són viatges a l’espai. M’he trobat gent que m’ho ha dit a la cara i, com a bona persona i diplomàtica que sóc, somric pensant – serà ·$%%& (poseu l’insult que més us faci gràcia). D’aquest subgènere n’hi ha moltes obres, bones i dolentes. Es podria enquadrar dintre de la ciència-ficció hard. Per posar un exemple:
  • Ciberpunk. Caracteritzat per societats cibernètiques i punks, on els protagonistes -dels baixos fons- viuen en megapolis, rodejats de tecnologia i brutícia.
  • Distòpia o antiutòpic. El subgènere més de moda entre les novel·les juvenils. No es basen en la ciència o la tecnologia, que acostuma a ser residual, sinó que són reflexions crítiques dels models de societat. És un derivat de la Ciència-ficció soft.
  • Ucronies. Alguns consideren que forma part de la novel·la històrica, ja que parteix d’un moment històric de la humanitat, com per exemple la Segona Guerra Mundial. Però es basa en especular sobre què hauria passat si…? i aquesta és una de les característiques de la ciència-ficció. Entraria dintre de la CF soft. Acostumen a ser exercicis literaris molt bons i altament filosòfics.

Segurament, més endavant, parlaré sobre aquests subgèneres amb més detall. De moment, fins aquí.

Anuncis

La voz del amo, o el missatge de les estrelles.

Informació bàsica sobre La Voz del Amo de Stanislaw Lem

Serà complicat parlar sobre aquest llibre, ja que és un dels més densos que he llegit. Està explicat com a les memòries del protagonista, Peter Hogarth, científic que participa en el projecte MAVO (Master’s Voice) per desxifrar el missatge que hi ha en un flux continu de neutrins. Però no m’avanço a la història. Comencem per com vaig saber d’aquest llibre.

Logo estrella

Com vaig saber d’aquest llibre?

Va ser per pura casualitat. Segueixo per Facebook a l’Editorial Impedimenta, una de les meves editorials preferides per les precioses publicacions i per publicar totes les novel·les de Stanislaw Lem, que va publicar que sortiria al mercat un nou títol d’aquest autor. De seguida vaig anotar-me el títol i la data de sortida a la venda i quan vaig poder, vaig apropar-me a una llibreria -la Casa del Llibre de Passeig de Gràcia- per comprar-me’l. Crec recordar que això va passar al març, així que no he tardat massa a començar-lo i acabar-lo.

Logo estrellaComencem la lectura

Com ja he dit abans, aquest llibre està narrat com una autobiografia o com unes memòries personals d’un moment concret de la vida d’en Peter Hogarth. En el pròleg realitza una descripció de si mateix bastant dura i crua, reflexionant sobre temes com el bé i el mal i explicant moments concrets de la seva vida com la mort de la seva mare quan era un nen o la fascinació per les matemàtiques.

Acabat el pròleg comença a relatar les aventures i desventures del projecte MAVO, des dels seus precursors, als inicis del projecte en si, a la concreció i, finalment, al tancament del projecte.

Des d’un observatori astronòmic es descobreix un missatge provinent de les estrelles, representat en un flux continu de neutrins. Després de comprovar que no és una seqüència aleatòria, els millors científics de diferents àmbits són traslladats a unes instal·lacions militars abandonades al desert de Nevada (Estats Units) per a desxifrar el contingut de la “carta de les estrelles”.

Desde aquí, insto al lector que haya conseguido llegar hasta esta página y que aguarde con creciente impaciencia que la narraciónllegue al meollo del famoso enigma con la esperanza de estremecerse de placer como cuando uno ve películas de suspense, a que abandone mi libro inmediatamente, pues sin duda alguna le decepcionará. 

En aquestes memòries Hogarth ens explica en detall els fets, els personatges, els estudis realitzats, les hipòtesis i les seves reflexions en relació amb el projecte, realitzant una dura crítica contra la comunitat científica, contra el govern i contra la societat en general i les seves limitades mires.

 Logo estrellaPersonatges

Peter Hogarth, el narrador: Ell és la veu de la narració. En coneixem part de la seva vida, els pensaments i les opinions. Tots els altres personatges que citaré són descrits per en Hogarth, així que no podem saber si ell tenia un concepte equivocat dels seus col·legues científics i amics.

Baloyne, el diplomàtic: Hogarth ens el descriu com un humanista, una persona que té moltes inquietuds, de molts àmbits diferents i que no para mai quieta. A més a més, Baloyne és un dels “Quatre grans” fundadors del projecte, l’encarregat de parlar amb els polítics i un diplomàtic nat.

Rappaport, el confident: És per mi, un dels més propers a Hogarth. Acostuma a visitar-lo per parlar sobre les hipòtesis o sobre qualsevol altre tema. La història explicada per Rappaport sobre una execució nazi és força impactant.

Donald Prothero, el conspirador: Hogarth i Prothero no són gaire pròxims al principi del relat, però en Prothero descobrirà una cosa molt important i es recolza amb Hogarth per mantenir-ho en secret. La descripció d’aquest personatge és molt curiosa.

Wilhelm Eeney, l’antagonista: És el militar que fa d’enllaç amb el Pentàgon. Tot i comportar-se molt formal, acaba resultant essent odiat -i amb raó- per tot el col·lectiu de científics.

Logo estrellaTe’l recomano?

No és una lectura fàcil. És densa, hi ha molts conceptes que m’han semblat estranys -ja que tinc coneixements molt bàsics de física- hi ha molts conceptes en llatí i moltes reflexions profundes sobre temes molt diversos. Però, val la pena.

La meva recomanació: Si passes del pròleg i superes els dos primers capítols, continua.

Personalment, no se m’ha fet gens pesat, però jo ja coneixia aquest autor i la forma que té d’escriure. Si no el coneixes, millor comença per Solaris, una història molt més assequible però que t’impregnarà de l’escriptura de Lem i et servirà d’ajuda si vols afrontar aquesta lectura.

 5

Logo estrellaExtra

Hi ha una reflexió sobre la ciència-ficció que m’ha resultat graciosa.

El context és en el moment en què Rappaport busca idees en la literatura de ciència-ficció per inspirar-se i aportar noves hipòtesis al projecte. Aquest és el fragment on Hogarth explica que sentia Rappaport després de llegir-ne unes quantes:

Era la primera vez que Rappaport se embarcaba en la lectura de este tipo de literatura, y su monotonía le había decepcionado de tal manera que había llegado a enfadarse, e incluso a indignarse. “Excepto imaginación, ahí se puede encontrar de todo” dijo.