Premi Ictineu 2017

Com cada any, des del 2009, s’ha convocat el Premi Ictineu de novel·la i conte fantàstic escrit o traduït al català. Organitzat per la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF), dona visibilitat i reconeixement a aquelles obres d’aquest gènere escrites en la nostra llengua.

Els Premis estan dividits en:

  1. Millor novel·la fantàstica escrita en català
  2. Millor novel·la fantàstica traduïda al català
  3. Millor relat fantàstic escrit en català
  4. Millor relat fantàstic traduït al català
  5. Millor il·lustració

I aquest any tenim un bon número d’obres que es poden votar seguint aquest procediment:

  • Fins l’1 de setembre: Només els membres de la Societat poden proposar fins a cinc obres per a cada categoria.
  • Fins l’1 de novembre: Qualsevol persona pot votar les obres escollides com a finalistes en la primera etapa. El vot popular comptarà com un 50% i el restant serà per vot del jurat del premi.

 

Rèplica de l'Ictineo de Narcís Monturiol, darrera el Museu marítim de Barcelona. Primer submarí civil amb la finalitat d'exploració. Dona nom al Premi.
Rèplica de l’Ictineo de Narcís Monturiol, darrera el Museu marítim de Barcelona. Primer submarí civil amb la finalitat d’exploració. Dona nom al Premi.

Aquí teniu el llistat de les obres que poden ser seleccionades en primera fase. Entre elles trobem:

Novel·la escrita en català

  • Herba Negra de Macíp Ruiz. Novel·la ressenyada en aquest blog.
  • Perímetre de Jair Domínguez. En procés de ressenya (costa amb una obra amb tants matisos com és aquesta).
  • L’Esfera: Sense ales i Les ales d’Ícar de Muriel Rogers. Novel·les juvenils amb molt bona acollida per part del públic.
  • Los del sud us matarem a tots de Valero Sanmartí. Pendent de llegir.

Novel·la traduïda al català

  • Anna de Niccolo Ammaniti. Amb ressenya al Goodreads.
  • L’home dels records de Lois Lowry. Ressenya publicada.
  • Ready player one de Ernest Cline. Pendent de llegir i amb una pel·lícula en gravació.

Us animo a participar i així contribuir a què els autors i les obres de ciència-ficció catalana tinguin el degut reconeixement.

Anuncis

Els humans al 2050

Vídeo: Els humans

El dia de demà és un programa de Televisió de Catalunya que s’emet els dilluns al 33. El seu objectiu és plantejar com seran el món l’any 2050 en diferents àmbits: salut, educació, treball, alimentació, diners, població, família, vellesa, energia o idiomes.

I cada capítol d’aquesta docusèrie tracta una d’aquestes qüestions.

Neil harbisson
Neil Harbisson, artista i cíborg

El vídeo que us estic compartint és el capítol emès el 8 de maig i tracta sobre els humans i el futur com a espècie. Amb l’estudi de la prospectiva, és a dir, del futur, podem anar generant hipòtesis que, en més o menys encert, poden arribar a donar-nos una idea del que pot passar d’aquí a 30 o 50 anys.

Seguirem sent com ara? Ens haurem extingit? Serem immortals? Haurem evolucionat cap a una nova forma de vida cibernètica? Les intel·ligències artificials dominaran les nostres vides? (Espera, això ja ho fan ara…)

Amb tres experts i diverses entrevistes s’intenten donar resposta a totes aquestes preguntes, aportant hipòtesis més o menys utòpiques sobre que ens pot ocorre en el futur.

Opinió personal

Trobo interessant la idea de trans-humans i post-humans, és a dir, humans amb capacitats sensitives i cognitives millorades tecnològicament (híbrids, cíborgs) o “humans” fora d’un cos degradable (hologràfics, etc.). Aquestes idees que, semblen de ciència-ficció, poden arribar a ser realitat.

La modificació genètica ja és un fet i en molts centres d’investigació s’està estudiant l’ADN per entendre com interactuen els gens i així poder modificar o crear-ne de nous.

Però, trobant-nos a les beceroles del coneixement del cervell i de l’ADN, ens posarem a modificar aspectes que podrien ser pràcticament d’estètica? Per què crear éssers humans més alts, rossos, amb ulls blaus… si podem investigar com modificar els gens per eliminar el càncer o malalties degeneratives com l’alzheimer? O fer possible que una persona cega pugui tornar a veure?

Hi ha una frase en el llibre La voz del amo  de Stanislaw Lem que em va fer pensar i que resulta apropiada en aquesta reflexió:

Aunque, en principio, las tecnologías son totalmente neutras, los hombres conseguimos asignarles a todas un mismo objetivo: la muerte.

I és que té raó. El problema de la tecnologia som els humans. Per molt ben intencionat sigui un projecte, hi haurà algú que en trobi el benefici personal i lucratiu.

En el futur potser ens trobarem éssers humans modificats, siguin híbrids, mutants, cíborgs o altres tipus. Potser, fins i tot, hi haurà super humans, més forts, més sans, més guapos…

O potser ens haurem matat entre nosaltres. Vés a saber!

La literatura fantàstica i la Ciència-ficció

Actualment hi ha una tendència comercial a diluir la ciència-ficció dins el “gènere fantàstic” que englobaria també la fantasia -en el sentit més ampli del terme- i el terror. És a dir, totes aquelles narracions “estranyes” o que no acaben de poder-se classificar anirien en aquest calaix de sastre.

I això és així pel fet que la fantasia té molta més tirada comercial i arriba molt millor al públic que la ciència-ficció.

Però entrem a veure què és això de la ciència-ficció.

Una de les definicions és la que apareix a la fotografia. Però no és l’única ni la que definiria tot el gènere.

A falta d’una definició amplament acceptada, oferiré un seguit de característiques (que no apareixen sempre en els relats de ciència-ficció) que ajudaran a fer-se una idea -aproximada- de què és.

  • Idees vs Imatges. La ciència-ficció és una literatura d’idees. Es caracteritza per les reflexions i les especulacions sobre un fet o una alternativa científica per tal de criticar, advertir o moralitzar sobre allò que s’està relatant. Això és contrari a les imatges, característica de la literatura fantàstica, on l’ambientació, la màgia o tot el que és sobrenatural resulta visual pel lector, però moltes vegades inversemblant. Aquesta característica es troba, normalment, en la ciència-ficció hard.
  • Què passaria si…? L’especulació és fonamental en la ciència-ficció. L’autor parteix d’un fet real -la intel·ligència artificial- o d’una possibilitat científica – la terraformació d’un altre planeta- per aportar idees i reflexionar sobre les possibilitats -o el desastre- d’elles. També és una característica que apareix en certes obres de ciència-ficció, sobretot hard.
  • L’efecte “meravellós” de les possibles alternatives però sense caure en la màgia. Sobretot en aquelles obres on els invents, els descobriments d’altres cultures i la tecnologia són importants.
  • Relació amb la ciència -en un sentit ampli, no només les ciències pures sinó també les socials- i la tecnologia.
  • La capacitat narrativa dels autors per donar versemblança global a la narració. És important per a la ciència-ficció que el que és nou pugui encaixar com a futur fet científic. No cal que ho sigui, però ha de semblar creïble.
  • Per últim, absència de límits en la temàtica i l’enfocament -fet que impossibilita donar una definició concreta-. Aquesta característica englobaria totes les formes de ciència-ficció.

Després de veure aquestes característiques podríem diferenciar clarament els gèneres de El senyor dels anells (fantàstic- món imaginari, éssers imaginaris, màgia) o de Marte rojo (CF – planeta Mart, colónia humana, terraformació) per exemple. Però aquests dos exemples són molt fàcils i característics. La dificultat radica, sobretot, en la nova ciència-ficció, que inclou aspectes fantàstics o en les novel·les juvenils, que poden explotar el tema tecnològic des d’una visió pràcticament màgica.

Però continuem amb la ciència-ficció. Una de les seves característiques és l’absència de límits en la temàtica, fet que ha proporcionat grans subgèneres. No parlaré de tots ells, però en citaré els més importants -en quantitat d’autors i obres- i els més interessants -com a opinió personal-.

Els dos primers subgèneres serien els dos grans vessants de la ciència-ficció: la hard, ciències pures i tecnologia i la soft, ciències socials i crítica dels models de societat. Per descomptat, no totes les històries caben en aquestes dues grans classes, però ajuden a realitzar una aproximació.

  • Ciència-ficció hard. Tracta la ciència (sobretot física, química i biologia) i la tecnologia amb un alt grau de rigor. És una de les menys valorades (editorialment parlant) en el nostre país. Uns exemples:
  • Ciència-ficció soft. En aquest subgènere s’incorporen les ciències socials. També es va anomenar New wave. Es caracteritza per les seves narracions acurades però d’escassa base científica.
  • Space Opera. Temuda pels lectors que vulguin trobar una obra ben feta i no una “aventurilla” de pa sucat amb oli. Tothom té la idea -o mala idea- de què la ciència-ficció només són viatges a l’espai. M’he trobat gent que m’ho ha dit a la cara i, com a bona persona i diplomàtica que sóc, somric pensant – serà ·$%%& (poseu l’insult que més us faci gràcia). D’aquest subgènere n’hi ha moltes obres, bones i dolentes. Es podria enquadrar dintre de la ciència-ficció hard. Per posar un exemple:
  • Ciberpunk. Caracteritzat per societats cibernètiques i punks, on els protagonistes -dels baixos fons- viuen en megapolis, rodejats de tecnologia i brutícia.
  • Distòpia o antiutòpic. El subgènere més de moda entre les novel·les juvenils. No es basen en la ciència o la tecnologia, que acostuma a ser residual, sinó que són reflexions crítiques dels models de societat. És un derivat de la Ciència-ficció soft.
  • Ucronies. Alguns consideren que forma part de la novel·la històrica, ja que parteix d’un moment històric de la humanitat, com per exemple la Segona Guerra Mundial. Però es basa en especular sobre què hauria passat si…? i aquesta és una de les característiques de la ciència-ficció. Entraria dintre de la CF soft. Acostumen a ser exercicis literaris molt bons i altament filosòfics.

Segurament, més endavant, parlaré sobre aquests subgèneres amb més detall. De moment, fins aquí.

Els llibres que et marquen en la infància

La infància és el millor moment per apropar-se a la lectura. No entraré a explicar els beneficis que comporta llegir o adquirir aquest hàbit tan saludable, sinó que vull reflexionar sobre les lectures que ens han marcat quan érem petits i que, almenys en el meu cas, van despertar l’interès per la ciència -sobretot per l’astronomia- que he mantingut en l’edat adulta.

El llibre de què us vull parlar és La estrella Peregrina de Rodolfo G. Otero. Publicat el 1997, té 63 pàgines amb il·lustracions. Està classificat com a lectura per a més de 12 anys (segons la Casa del llibre), però jo en tenia 9 quan va arribar a les meves mans i em va encantar.

En aquest conte s’explica el viatge d’una estrella, de nom Peregrina, per l’univers: un viatge de la foscor a la llum, de la soledat a l’amistat, del no-res a l’esperança. És una obra tendra, plena de sensibilitat, humor i poesia, però també ens interpel·la sobre el sentit de l’existència d’un mateix en l’univers.

Està acompanyat de magnífiques il·lustracions realitzades per Stephane Vassallo. Precioses totes elles.

Imatge del llibre La Estrella Peregrina
Imatge del llibre La Estrella Peregrina

Segurament aquest llibre i el de Cosmos de Carl Sagan van iniciar la meva afició per les estrelles i pels llibres de ciència-ficció i fantasia. Sense cap dubte, si he d’escollir un llibre preferit de quan era petita és aquest.

I d’aquí, també prové el nom del blog, Estrelles de Paper, doncs el conte de La estrella Peregrina i els llibres en general van ser un consol en molts moments de canvis.

Imatge del llibre La Estrella Peregrina
Imatge del llibre La Estrella Peregrina

Bibliografies bàsiques: Ciència-ficció i Fantasia

L’any passat, en el marc de l’Eurocon a Barcelona, les dues xarxes bibliotecàries de Catalunya van realitzar dues bibliografies bàsiques sobre el gènere.

Us adjunto els dos PDF’s que van realitzar:



Totes dues bibliografies són molt interessants i poden ser d’utilitat per introduir-se en l’increïble món de la ciència-ficció.

El recull realitzat per les Biblioteques de la Generalitat és més extens i complet, proporcionant imatges i informacions complementàries (si s’ha realitzat alguna adaptació cinematogràfica, per exemple). La de la Diputació de Barcelona, però, inclou també videojocs.