Con amor, Simon. Adorabilitat a extrems impensables.

Amb l’estrena de la pel·lícula d’aquesta novel·la tenia moltes ganes de llegir-me-la. No m’havia llegit res d’aquesta autora abans i he de reconèixer que m’ha agradat. La seva forma d’escriure és molt àgil i fresca i de seguida et sents pròxim al personatge principal.

Aquesta serà una ressenya especial, ja que també parlaré de la pel·lícula. Però ja sabeu, primer el resum de què va el llibre…

Informació bàsica de Con amor, Simon

Logo estrellaLa lectura

En Simon Spier es troba en un dilema: un company de classe ha llegit els correus electrònics que s’intercanvia amb un altre noi, de pseudònim Blue, i insinua que revelarà que és gai si no l’ajuda a sortir amb l’Abby, una amiga d’en Simon. Ell accedeix al xantatge per protegir en Blue, però tot s’anirà complicant. I amb tot això… qui és en Blue?

Logo estrellaLa meva opinió

L’argument pot semblar senzill: el personatge principal rep l’amenaça de revelar un secret que no coneix ni els seus pares ni els seus millors amics. I, com és normal, ell decideix acceptar el xantatge. No és que faci massa coses per ajudar en Martin (el xantatgista) però s’entén la pressió que rep en Simon de saber-se descobert quan no vol que res canviï a la seva vida i que perilli el que més l’importa: seguir en contacte amb en Blue.

I aquí tenim el segon personatge important de la novel·la i la part més important de l’argument de la història: qui és en Blue?

D’ell anem sabent només pels correus electrònics, que es van intercanviant sota pseudònim (en Simon utilitza el de Jacques). Sabem que és del mateix institut que en Simon, sabem que es troba en una situació igual que en Simon (que ningú sap que és gai) i anirem descobrint més coses quan anem llegint els seus correus electrònics i, sí, començarem a fer el mateix que en Simon: buscar entre els personatges qui és en Blue.

Pel que fa als amics d’en Simon… són un amor, tots ells. Tenen els seus conflictes, en quina amistat no n’hi ha? Però recolzen en Simon quan aquest és descobert (apa, espòiler. Però es veia a venir no?)

I la família? Un amor, també. Sí, en aquesta novel·la tots són un amor, fins i tot en Martin, que és el “dolent” de la història té un tint de “dolent rosa” en part bastant graciós. I sí, la vida d’en Simon és pràcticament perfecte i potser, de ser-ho tant, fa més por que el simple fet d’agradar-te persones del teu mateix sexe pot capgirar-ho tot.

Aesthethic Con Amor, Simon
Aesthethic Con Amor, Simon

 

Logo estrellaEl llibre vs La pel·lícula

La història del llibre és perfecta tal com està per haver-la portat al cinema, però sembla que els productors i director no opinaven el mateix. Han creat una història similar però amb certes diferències.

No sóc experta en cinema. Miro les pel·lícules i sé si m’agraden o no, però si estan més ben o més mal fetes, això ja no en tinc ni idea. Així que jo us parlaré del que m’ha semblat a mi la pel·lícula sense entrar en aspectes tècnics.

Si en el llibre ja podem copsar la vida perfecta d’en Simon, a la pel·lícula encara més. És un adolescent que ho té tot: una família estupenda, uns amics fantàstics, una vida tranquil·la (però un gran secret).

Si en el llibre es centra amb la part romàntica (l’enamorament d’en Simon per en Blue, descobrir qui és, etc.) a la pel·lícula… bé, no és que se n’oblidi però prima més el fet de sortir de l’armari. Sincerament, crec que és millor el plantejament del llibre i no condicionar la història a si el personatge és gai o no. Aquesta història no va d’en Simon sortint de l’armari, va d’en Simon que s’enamora d’un noi a través dels correus electrònics que es van enviant.

En el llibre hi ha una acceptació del fet de ser-ho, més subtil, però el missatge arriba més clar que en la pel·lícula, que queda massa forçat.

Simon i Leah, escena de la pel·lícula Con amor, Simon.
Simon i Leah, escena de la pel·lícula Con amor, Simon.

Però el que agrada de les pel·lícules és veure els personatges del llibre en carn i òs (tot i les comparacions que es puguin fer i les diferències entre la versió del llibre i els actors escollits, etc.)

Hi ha una escena, en particular, que em va agradar molt: quan en Martin vol disculpar-se amb en Simon i aquest li diu que no està enfadat per haver revelat que era gai sinó pel fet d’arrabassar-li el moment que ell decidís fer-ho públic. Molt emotiu.

Logo estrellaTe’l recomano

Si busqueu una història d’amor adolescent amb un apropament suau i emotiu a les dificultats que poden passar els adolescents gais per sortir de l’armari, aquest llibre i també la pel·lícula us poden encantar.

Anuncis

Tu nombre después de la lluvia, o una banshee que es fa de pregar

La portada i el nom eren atraients. El resum de la contraportada, també. Citar que és hereva de La dama de blanco de Wilkie Collins, no pot fallar. Així que me’l vaig agafar amb una idea i m’he trobat una novel·la que no ha complert les expectatives i, que en general, no m’ha fet el pes. Però comencem pel principi…

Informació bàsica de Tu nombre después de la lluvia de Victoria Álvarez

Logo estrellaLa lectura

L’Alexander Quills rep la misteriosa carta de la senyora Lisa Spillane, on li relata un fet esgarrifós: la mort del senyor MacConnal, anunciada per la banshee de la família O’Laoire. La petita població de Kilcurling ha entrat en pànic, ja que aquest estrany ésser no només anuncia les morts de la família a la qual pertany, sinó que temen que també d’aquells que gosen estar en els terrenys de Maor Cladaich.

L’Alexander, junt amb l’Oliver Saunders i en Lionel Lennox, aniran a Kilcurling, i més concret, a Maor Cladaich per descobrir el misteri de la banshee de la família O’Laoire. Allí coneixeran a Rhiannon, viuda O’Laoire, i la seva filla, Ailish, de la qual l’Oliver s’enamorarà a primera vista.

Amb el propòsit de vendre la propietat, els tres homes ajudaran a la família O’Laoire a escollir el nou propietari mentre investiguen sobre els orígens de la família i la banshee.

Logo estrellaLa meva opinió

Ho diré clar: li sobren pàgines. Crec que la història està plantejada per tenir-ne màxim 300 i en té més de 500. I se m’ha fet etern acabar-me el llibre i això que la temàtica m’agrada.

Un dels primers capítols ens porta l’aventura d’en Lennox a Egipte, a la tomba de Meresamenti, al misteriós mirall que allí s’hi guardava i a l’estranya figura encaputxada que li roba el preuat tresor. Amb aquest capítol vaig pensar -comença bé!! -. Però a partir d’aquí… bé, no és fins a l’últim capítol que sabem alguna cosa més d’aquest episodi d’Egipte. Decebedor. Crec sincerament que si hagués repartit aquesta història en diferents capítols intercalats o en petites referències durant el text, hauria resultat molt més interessant el llibre en conjunt.

La banshee... no m’atrau en especial aquest ésser fantàstic. Només deambula pels jardins de la propietat de la família a la qual serveix i anuncia, amb plors, la mort dels seus membres. I llavors per què anuncia la mort d’una altra persona? Doncs només hi ha dues opcions: un “culebrón del malo” o que no és una banshee. Què opineu? Sabeu quina ha escollit l’autora?

L’espiritisme és un tema que m’agrada i que, com moltes altres coses en aquesta novel·la, passa desapercebut i desaprofitat. Sí que apareixen unes màquines per captar esperits, però ja està. Només serveixen per dir al lector que l’Alexander té un parell de fantasmes que el segueixen. I ja està. Fins aquí l’espiritisme a la novel·la.

Buscar un personatge preferit o mínimament simpàtic és complicat. L’Alexander Quills és interessant però poc aprofitat. De tant en tant, l’autora deixa anar que té un passat trist i ple de fantasmes, però aquí queda la cosa fins que en un dels 10 capítols finals relata les seves penes a Rhiannon. Tot d’un cop. Desaprofitat completament. I l’aparició dels dos fantasmes a l’aigua per salvar-li la vida… em sona a Deus Ex Machina.

En Lionel Lennox… puff, és d’aquells personatges “puteros”, perquè més que conquistador, és el típic que va de flor en flor sense atenir-se a les conseqüències. Molt desagradable el què li fa a la Jemima (encara que ella no sigui una santa). A part de l’episodi d’Egipte, és un personatge que no m’ha caigut gens bé.

L’Oliver Saunders… bé, somiador, enamorat del concepte d’amor… potser és el personatge més interessant de la història i també està desaprofitat. Que relatin el passat del personatge en una conversa sense importància… crec que és fer un flac favor a les teves creacions.

Pel que fa a les dones de la novel·la… la Rhiannon és forta i de caràcter dur. Res a retreure-li.  L’Ailish és tot el contrari, somiadora i de caràcter eteri. Sembla més un ideal que una persona. Tal com es desenvolupen les escenes quan intervenen els personatges femenins, crec que l’autora es troba més còmoda amb elles que amb els seus personatges principals.

— Todo el mundo acaba muriendo –dijo Oliver por fin en voz baja. Las O’Laoire se volvieron hacia él–. Nuestro destinoestá escrito desde que nacemos con caracteres que muy pocas personas son capaces de descifrar. Yo no creo que el hecho de que su banshee anuncie la muerte de alguien la convierta en la culpable de la misma.

I tornem amb la banshee… no sé quina por ha de tenir Rhiannon d’aquest ésser (i el consegüent suïcidi per “salvar” la seva filla) si el pare de l’Ailish no és O’Laoire sinó Dragomirásky. Sí. Hi ha “culebrón del malo” amb l’amor entre la Rhiannon i en László Dragomirásky  i el posterior abandonament abans de casar-se. Ah, i descobrir que està embarassada i ha de tornar al poble on la criticaran però es troba un bon home, que sap de la seva situació, i li dóna una casa i un cognom a ella i a la nena. Ah! I l’home no és qualsevol, que és el ric del poble i el que té un castell…

Melisandre, Juego de Tronos

Així que, si és una banshee, passaria de la nena Ailish perquè no té sang O’Laoire. I passaria del següent propietari de Maor Cladaich, també. Bé, però ja es veu a venir que no és una banshee. Les pistes hi són, els únics que no les entenen són els personatges.

Els poders de l’Ailish també són un tema estrany. Suposem que eren heretats, no de la banda O’Laoire perquè no n’és la filla i per tant, queda descartat el parentesc amb Fionnuala (que també tenia aquesta habilitat); per altra els Dragomirásky estan interessats en les coses paranormals. Però és l’esposa, que no té cap relació -en principi- amb l’Ailish la que té el poder de l’endevinació. Potser s’ha deixat aquest misteri per les entregues posterior… però sincerament, sona a “culebrón” un altre cop.

La Margaret Elizabeth Stirling, per mi àlies Bathory és un personatge femení que té captius per la seva extraordinària bellesa a tots els homes, segons en Lennox. La realitat és que l’únic que baveja per ella és aquest personatge. Si ja feia mala pinta el tema, quan apareix i és descrita com un ésser extraordinari que porta tempestes… em sona molt a pel·lícula de sèrie b de Dràcula.

Perderse a una misma resulta mucho más devastador.

Logo estrellaTe’l recomano

Hi ha històries ben relatades, amb moltes peces i molts misteris per resoldre. Però no estic parlant d’aquesta. Quan comencem amb una premissa falsa (anar repetint que és una banshee quan tot indica que no ho és) la història perd tot el sentit. L’únic que val la pena d’aquest llibre són alguns capítols puntuals: dels primers, per la desaprofitada història d’Egipte; una mica més de la meitat, quan apareixen els possibles futurs propietaris i els 10 últims capítols, on es descobreixen tots els misteris. La resta, res. Una pèrdua de temps.

La Setmana del Llibre en Català 2018

Des de fa uns quants anys el mes de Setembre és sinònim a La Setmana del Llibre en Català. Que no sabeu què és? No patiu, ara us ho explico.

La Setmana del Llibre en Català és una fira que es dóna cabuda davant la Catedral de Barcelona entre el segon i tercer cap de setmana de Setembre. Els actes, les parades d’editorials i llibreries, les activitats i les signatures de llibres reconeixen la tasca de l’editatge en català i de les llibreries que apropen al lector les seves publicacions, tot donant visibilitat al llibre i les revistes i oferint eines per a fomentar la prescripció de la lectura.

És una bona oportunitat per trobar novetats, per recuperar antics fons editorials i alhora gaudir de lectures en veu alta amb reconeguts autors, actors i periodistes, sopars literaris, taules rodones, nits de música i cinema i espectacles familiars.

Aquí teniu un vídeo de la 35a edició (la del 2017):

I què si fa?

He triat unes quantes activitats, les que a mi m’agradaria anar. Podeu consultar la resta aquí.

  • 9 de Setembre a les 10.30h:Trobada quellegista amb bookcrossing

Què llegeixes? (QL) és una plataforma digital catalana creada el 23 d’abril del 2008 per la Institució de Lletres Catalanes amb l’objectiu de fomentar la lectura entre la població de Catalunya a través de les xarxes socials i el contingut multimèdia i audiovisual.

Portada de la plataforma Què Llegeixes?

  • 13 de Setembre a les 18h: La lectura, entre el paper i les pantalles. (enllaç al llibre)

La lectura, entre el paper i les pantalles

Les pantalles i internet han canviat les regles del joc en la lectura: els escriptors que dialoguen d’una manera profunda amb el lector comparteixen mercat amb el relat audiovisual, amb uns personatges que s’amplifiquen en les xarxes socials o amb els actors que els donen vida a les pantalles. Gemma Lluch analitza l’ecosistema del llibre: lectura i identitat, polítiques de promoció, formats de lectura, influència de l’audiovisual… i alerta sobre la responsabilitat de l’administració, però també sobre la de cadascun de nosaltres.

Només l’educació pot trencar un cercle empresarial viciós que ens proposa sempre el mateix tipus de lectura, escrita en les llengües fortes del mercat. Avui, fomentar l’hàbit de llegir, crear nous lectors, implica considerar la varietat de formats i la complexitat d’objectius i finalitats de la lectura.

Per això, aquest llibre interessarà a tothom qui gaudeix del plaer de llegir.

  • 14 de Setembre a les 18.15h: On són les dones en la cultura?

Presentació a càrrec de Marina Espasa, Ivette Nadal i Orne Cabrita. Presenta: Eva Piqué

  • 14 de Setembre a les 19.15h: Feminisme de butxaca. (Taula rodona)

Feminisme de Butxaca de Bel Olid

«La meva fantasia és una metralleta.
Quan vaig pel carrer i un desconegut em crida alguna cosa: metralleta. Quan el polític de torn fa el comentari masclista de torn: metralleta. Quan el bisbe explica als diaris que com volem que no ens violin, si demanem l’avortament lliure i gratuït: metralleta. Quan a l’escola es valora fins a l’infinit que el pare de les criatures vagi a la reunió, però es donen per descomptat les mares que hi van: metralleta. Quan em fan fora de la feina perquè estic embarassada: metralleta. Quan em diuen que no m’exalti, que no n’hi ha per a tant: metralleta.
Podria semblar una fantasia violenta, però no ho és; és una fantasia d’autodefensa.»

Avui dia el feminisme és més viu i necessari que mai perquè la discriminació cap a les dones s’ha tornat més subtil i difícil de detectar però manté el seu poder pa· ralitzant. Bel Olid s’hi enfronta exposant els conceptes clau de la lluita feminista actual d’una manera intel· ligent, radical i, de vegades, sorprenent.

  • 15 de Setembre de 17.15 a 17.45h: Joc de noms. Autors i experts recomanen 50 títols obligats.

Recomanacions a càrrec d’autors i experts en el gènere fantàstic. Moderen l’Eloi Puig i la Biblioteca del Kraken.

  • 15 de Setembre a les 18h: La revolució del gènere. Les dones del fantàstic.

Amb Carme Torras (autora d’ Enxarxats), Margarida Aritzeta i Marina Espasa.

  • 15 de Setembre a les 18.30h: La nova aposta pels clàssics de la ciència-ficció, la fantasia i el terror.

Amb la presència de Laura Huerga, Males Herbes, Ricard Vela i Jordi Martín Lloret. Modera l’Eloi Puig

  • 15 de Setembre a les 18.40h: Un monstre em ve a veure: els bestiaris de la LIJ

A càrrec de Salvador Macip, Martín Piñol, Jaume Copons i Iván Ledesma. Modera: Sergi Viciana.

  • 15 de Setembre a les 19.15h: Ja ‘tardis’: viatges en el temps per a lectors joves, adults i sense edatImatge de Adagio Teas model Tardis Blend Tea

Taula rodona a càrrec de Marc Pastor (autor de l’Any de la plaga), Enric Herce i M. Mercè Cuartiella. Modera en Daniel Genís Mas.

  • 15 de Setembre a les 19.15h: Perucho, Fuster, Pedrolo. Tres homenatges i un canon

Tres grans de la fantasia i de la ciència-ficció catalana: Perucho (Les Històries naturals), Fuster (Cròniques del mon conegut) i Pedrolo (Mecanoscrit del segon origen o Trajecte final)

  • 15 de Setembre a les 20h: Monstres al bicentenari: Frankenstein, Mary Shelley i la nit de Diodati

A càrrec de Bel Olid, Mar Bosch Oliveras, Dolors Garcia i Cornellà, Núria Cadenes i Ricard Ruiz Garzón.

  • 15 de Setembre a les 20h: El ‘fantasy’ a la Generació Netflix: reptes i sinergies

Amb Salvador Macip (autor d’Herba negra), Marc Pastor (autor de l’Any de la plaga), Miquel Codony i Jordi de Manuel.Estands de la setmana del llibre en catalàEstands de La Setmana del Llibre en Català 2018. Feu clic aquí per baixar-lo en format pdf.

Què us semblen? Anireu de compres a La Setmana?

Warcross, la realitat virtual a un altre nivell

Quan va sortir aquest llibre, les xarxes socials anaven plenes de comentaris i d’imatges d’ell. I, tot i que, sempre m’ho prenc amb calma quan són llibres que tenen tanta publicitat, quan el vaig veure a la llibreria me’l vaig comprar.

oh dios

D’aquesta autora en coneixia l’altra saga Los jóvenes de la elite, saga que em vull llegir però que encara no he trobat el moment, així que aquesta és la primera novel·la que llegeixo d’ella. I he de reconèixer que m’ha agradat. Però ja sabeu… primer l’argument del llibre i després us explico que tal.

Informació bàsica de Warcross de Marie Lu

Logo estrellaLa lectura

L’Emika Chen no ha tingut una vida fàcil. La seva mare la va abandonar de petita, el seu pare es va morir deixant-la amb un deute important… ha sobreviscut en una orfandat i s’ha convertit en hacker i en caça-recompenses, perseguint els jugadors de Warcross que realitzen apostes il·legals.  Tot i les dificultats, ha sabut sortint-se força bé. Fins ara.

A punt de quedar-se al carrer per impagament del pis de lloguer, l’Emika només té l’opció d’atrapar si o si un jugador delinqüent. Tot sembla fer-li pensar que l’acabarà atrapant però quan acudeix la policia la recompensa és per un altre. L’Emika està desesperada i recorre a les seves habilitats com a hacker per entrar a Warcross i poder veure la cerimònia inaugural del Campionat Internacional. Quan a la partida apareix un objecte que es pot vendre per molts diners al mercat negre, l’Emika no s’ho pensa: utilitza un error en el sistema per prendre l’objecte, fent aparèixer el seu avatar en mig de la partida retransmesa a milions d’espectadors arreu del món. La partida és clausurada i l’Emika comença a rebre insistents trucades d’un número desconegut. Quan per fi decideix afrontar les conseqüències dels seus actes, l’Emika descobreix que les trucades són d’en Hideo Tanaka, creador de Warcross, que l’invita a reunir-se amb ell al Japó. Amb aquesta petició sorprenent sobre la taula, també se li afegeix el pagament dels deutes, les mensualitats del pis de lloguer i una oferta de treball. Però tota bona proposta amaga un costat perillós.

Logo estrellaLa meva opinió

Primer de tot us posaré en situació, perquè sense tenir referència del sistema NeuroEnlace o del Warcross és complicat fer-se una idea del llibre.

La novel·la se situa a Nova York en un futur no massa llunyà, on la gent té una vida virtual integrada en la real. O dit d’una altra manera: la vida real és millorada per la virtual, ja que el sistema NeuroEnlace es connecta directament al cervell i per tant, no hi ha errors de disseny o de qualitat de les textures. A més a més, existeix el joc Warcross, un món virtual extensíssim, on fins i tot hi ha una part oculta on es poden comprar drogues, armes o buscar un assassí a sou. El sistema NeuroEnlace està integrat a les  ulleres (més modernes que el sistema de Ready Player One o el de SAO) i, posteriorment, a les lents de contacte que Hideo Tanaka fa arribar a tothom de forma gratuïta.

Warcross Aesthetic, de http://iluminaes.tumblr.com/
Warcross Aesthetic, de http://iluminaes.tumblr.com/

Cada any se celebren els campionats de Warcross que consisteixen en una lluita per treure l’artefacte de l’equip contrari (un “roba la bandera”, per entendre la dinàmica). Els equips estan formats per un nombre tancat de jugadors per equip: 5, en les posicions de capità, lluitador, escut, lladre i arquitecte. L’Emika es troba en l’equip de Jinetes fénix en la posició d’arquitecte.

La nostra protagonista no és una experta en Warcross, no té un nivell elevat com els seus companys d’equip, ni ha jugat en la majoria d’escenaris. Malgrat tot, es defensa suficientment bé, fet que fa que sembli un personatge massa perfecte en aquest aspecte. Un mes de marge per aprendre a moure’s com els seus companys és limitat. No podem oblidar que no només ha de guanyar la partida sinó que també ha de hackejar els altres jugadors o els seus propis companys per trobar l’anomenat Cero, l’enemic que està atacant Warcross i en especial a Hideo Tanaka.

I parlant d’en Hideo… En la majoria de novel·les juvenils hi ha alguna història d’amor. Per sort, en aquesta no és el principal de la trama o no pren el protagonisme a la història. L’Emika idolatra en Hideo. Aquest va crear Warcross quan tenia 13 anys i per a l’Emika va ser font d’inspiració en un moment delicat de la seva vida. Gràcies a ell va aprendre programació i es va convertir en hacker. Així que s’entén que quan té l’oportunitat de conèixer el seu ídol en persona se senti atreta per ell. A més, el noi és discret, és ric (molt ric), té un passat misteriós… vaja, tret d’en Levi de Fangirl, la majoria de personatges masculins a les novel·les juvenils compleixen almenys dues de les tres coses que he citat. I en Levi és adorable… La seva relació és correcta. A veure com ho explico… hi ha curiositat, però no cauen l’un als peus de l’altre a primera vista. I és d’agrair.

Bé, ara anem per l’enemic. En aquest primer llibre de la saga sabem d’ell molt poc. L’Emika dedueix que vol matar en Hideo, però els motius de fer-ho, no es rebel·len fins al final. Tampoc coneixem la seva identitat (fins al final), tot i que hi ha un moment on apareix citat aquest personatge en un altre context. No donaré més pistes. Vaig pensar que podria ser en Cero i vaig encertar. Em va decebre una mica endevinar-ho i per això no té les 5 estrelles.

Logo estrellaTe’l recomano

L’acció és àgil i la lectura és ràpida. Atrapa i, per sort, els capítols tenen la mida justa per poder-los llegir en poca estona (ideals per a transport públic). Molt entretingut i un fantàstic inici de trilogia.

[Wrap up] Estiu

Hola, hola!! 

El mes d’agost ja s’acaba i l’estiu ja està en el compte enrere. I, no sé vosaltres però el setembre comença fort amb moltes novetats editorials, amb molts esdeveniments literaris i amb els clubs de lectura de les biblioteques.

Cel·lebració

Però no ens avancem. Anem a veure que ha passat aquest mesos de calor, que han estat plens de canvis.

Resum de l’estiu a Estrelles de Paper

  1. Reestructuració del blog i eliminació del blog germà Quimeres de Paper: Potser ja us vau llegir l’entrada Tornada… amb canvis sinó aquí la teniu. Per motius de temps i esforç no podia mantenir dos projectes actualitzats. Amb prou feines mantenia un… així que millor reagrupar esforços en un sol projecte més ampli sota el nom de Estrelles de Paper.
  2. Eliminació de xarxes socials: Si cada blog en tenia 4 o 5 xarxes socials, imagineu-vos el temps invertit en mantenir-les totes actualitzades. Massa. No podia amb tot. Vaig pensar en només mantenir Instagram, la meva preferida, però Facebook no em comporta molta més feina així que també s’ha quedat.
  3. Entrades setmanals: Aquest mes d’Agost he aprofitat les vacances per posar-me les piles amb entrades que tenia començades i que per raons de temps no havia acabat. I m’ha sortit una entrada setmanal:
    1.  La mano izquierda de la oscuridad  a la setmana del 6 d’agost
    2. La primera onada o com descobrir que ets prescindible a la setmana del 13 d’agost, col·laboració amb l’Editorial Bromera.
    3. Una història de… Viatges en el temps de Jaume Esteve a la setmana del 20 d’agost, col·laboració amb el blog Una història de…
    4. Dos chicos besándose, deixa enrere els prejudicis a l’última setmana d’agost.
  4. Liebster Awards: Sí! He participat en un premi de blogs. Aquí us deixo l’entrada Liebster Awards 2018 per si no l’heu vista. Parlo sobre el blog i sobre mi (una cosa que no m’agrada massa).
  5. Instagram i Facebook: He aprofitat per publicitar les entrades que ja tenia a Quimeres de Paper a les xarxes socials d’Estrelles de Paper. Un total de dues entrades per setmana (una nova, una antiga).

     

  6. Posada al dia?: Segueixo amb retard en el repte de 50 llibres l’any. En porto 27 i n’hauria de portar 33 per anar al dia. Potser porto un retard considerable amb els reptes, però he llegit:
    1. La primera onada de Mariló Àlvarez
    2. La Crida del mar de Jaume Cela
    3. Piruetas de Tillie Walden
    4. Con amor, Simon de Becky Albertalli
    5. Seven Days (els dos volums) de Rihito Takarai
    6. En la misma clase (els tres volums) de Asumiko Nakamura
    7. Tu nombre después de la lluvia de Victoria Álvarez

Res que no es pugui aconseguir amb un cap de setmana de cafè i llibres.

Què? Heu aprofitat l’estiu per llegir molt?