A Silent Voice, supera l’assetjament escolar

La història que us porto avui és un manga en 7 volums que ens explica l’assetjament escolar des del cantó de l’assetjador, des de l’assetjat i des de l’entorn (participants o no de l’assetjament). Uns fets durs mostrats amb cruesa, però amb final feliç. 

No m’avanço a la història i comencem amb la lectura dels 7 volums. 

La Lectura

Shôya Ishida s’avorreix. S’avorreix i es dedica a saltar des de ponts a l’aigua amb els seus amics per complir les seves “proves de valor”. Quan Shôko Nishimiya arriba nova a la seva classe, s’oblidarà d’aquestes proves per centrar-se en la seva nova companya estranya. I ho és perquè la noia és sorda.

En Shôya, juntament amb la resta de companys de classe, assetjaràn la Shôko fins que, després de les queixes de la mare de la noia, en Shôya passarà d’assetjador a assetjat quan els seus companys de classe el culpabilitzin de tot el que ha patit la Shôko. 

Després d’això en Shôya quedarà marcat pels seus companys i ex-amics fins el punt de decidir suïcidar-se, però no abans de demanar disculpes a la Shôko per tot el que li va fer.

Imatge del manga on apareix el protagonista (Shôya Ishida), Shôko Nishimiya (d’esquena en la imatge de l’esquerra) i Yuzuru Nishimiya (germana de Shôko).

La meva opinió

L’assetjament escolar és un tema que no em crida massa l’atenció. El vaig patir a l’escola (com molts milions de persones) i és una fase de la meva vida que ha quedat enrere i que no m’interessa remoure en absolut. Així que la premissa del manga d’anar a retrobar-se els assetjadors amb els assetjats… bé, està bé però no em convencia. Potser hi ha algú que vol retrobar-se amb aquestes persones i, no sé, parlar sobre perquè ho van fer. A mi no em soluciona res saber perquè ho van fer, ni em retorna la infància que em van amargar. Això si, no els hi desitjo cap mal. Només espero que la vida no els torni a posar en el meu camí. 

Tornant a la història, tot i no interessar-me el tema, per l’estil i per la narració m’ha agradat (i alguns volums m’han agradat molt). Potser m’han agradat més els primers que els últims. I ara us explicaré el per que.

Els primers tres volums no fan tanta referència a “els amics de la infància” que després li van girar la cara i el van acusar de ser l’únic que havia assetjat la Shôko. Si això són amics… però la història ens vol vendre que has de fer les paus amb el passat i tot això… doncs res, per mi quan apareixen “els amics de la infància” (sobretot la Ueno o la Kawai) és el moment que la història ja no em convenç. 

Els fets del cinquè i sisè volum són els que trobo més agafats amb pinces. Em refereixo a la història de la Shôko, que s’odia a si mateixa però no s’aprofundeix el per què d’aquest odi. Potser perquè la història es centra més amb en Shôya, la Shôko i el seu intent de suïcidi no m’ha fet el pes. També és un personatge que tothom tracta com a discapacitat, des dels seus amics fins la seva família. Que sigui sorda? Sí, ho és. I? No deixa de ser una persona: t’adaptes i continues. Potser jo ho veig així perquè estic acostumada a trobar-me molts tipus de persones i la diferència no em xoca (com els hi passa amb els personatges del manga). 

Anem a per l’últim volum… Crec que és el que falla més de tots 7. Hauria d’haver acabat en el moment èpic de quan en Shôya deixa de veure les X davant de les cares dels seus companys perquè s’adona que els havia estat jutjàn injustament. El concurs de la pel·lícula o la cerimònia d’entrada a l’edat adulta em sobren.  

Altres temes que tracta i que he trobat més interessants que l’assetjament en sí són la incapacitat dels personatges d’afrontar els problemes de la vida, la necessitat d’equilibri, la incapacitat per fer-se amb els altres, la depressió o el suïcidi. Tots aquests temes apareixen darrera del principal i aporten profunditat. 

Els set volums es van portar a la gran pantalla el 2016. Aquí teniu el tràiler subtitulat per si us interessa veure-la. Jo encara no l’he vista, però potser la buscaré per veure-la (i saber si s’assembla al manga o no). Pel que es veu en el tràiler, fa més èmfasis en la part romàntica de la història, pràcticament inexistent en el manga. 

Te’l recomano

És una història dura i exposada amb cruesa, però amb un final feliç que no m’ha acabat de convèncer. Doneu-li una oportunitat i en parlem. 

Anuncis