El contracte Wong. Segueixi les instruccions d’ús.

El Biblionauta o la Biblioteca del Kraken són dues pàgines de literatura fantàstica en català, i en molts casos, de producció catalana, que són dos referents i dos imprescindibles per buscar noves lectures i novetats en aquesta llengua i d’aquest gènere. I us en parlo, no per fer-los publicitat (gratuïta, que consti), sinó perquè d’allí vaig conèixer la lectura que us porto avui.

I a part de veure’n els articles en aquestes dues pàgines, com ha acabat a les meves mans? Senzill, serà novetat d’octubre a la biblioteca on treballo (sí, nens i nenes, no hi ha diners per comprar llibres, però per això existeixen les biblioteques -i el beneït Préstec Interbibliotecari- us prescric una visita a la setmana a la biblioteca per tenir un bon nivell de serotonina). Però tornem al llibre que ens ocupa avui amb un resum del seu argument.

Informació bàsica de El contracte Wong

Logo estrellaLa Lectura

L’Amèlia viu en un futur incert, en una ciutat fragmentada en zones, sota una cúpula de metacrilat que els protegeix de la pols i els gasos tòxics produïts per una catàstrofe ambiental quan ella era més jove. Treballa dia i nit en una feina estressant, sempre sola i ha deixat de buscar contacte humà quan té temps lliure, ja que no correspon a l’ideal d’amor que té al cap.

Quan en una reunió virtual es comenta que un treballador s’ha fet fabricar un androide de la casa Wong, l’Amèlia se li posarà la idea al cap d’aconseguir l’home de la seva vida, encara que sigui artificial.

Logo estrellaLa meva opinió

Començaré per un tema molt superficial: la portada.

Bé, si la veieu a la fotografia… no és que sigui molt bonica. Més aviat és poc atraient i, per mi, un llibre és com enamorar-se: tots sabem que el més important és el que hi ha dins, però coi, l’exterior també hi ajuda. Des d’aquí, les meves disculpes a la persona que l’ha il·lustrada (que sé que és un esforç).

Però centrem-nos en el contingut. La narració és breu. Tan breu que passa per sobre un tema interessant: la relació emocional entre un ésser humà i una entitat biocibernètica (EB, a partir d’ara) -un robot amb forma humana, perquè ens entenguem-. I és que, sí que ho tracta, però sembla que el pes de la narració està en el procés d’escollir l’EB i la relació de la protagonista amb les indústries Wong i no amb la relació d’ella amb en Dick (l’EB) que hauria estat l’esperat (i desitjat, pel meu gust).

En pocs capítols passa de tenir “l’enamorat” a casa a la solució final, quan se suposa que ha passat una mica més de temps narratiu. Potser no es tractava de veure la relació personal que pot esdevenir entre un ésser humà i un robot. Potser jo esperava que fos així i l’autora m’ha explicat una història diferent, una en la qual és més important la decisió de la protagonista de deixar de buscar éssers humans per “fabricar-se” un ésser adaptat a les seves necessitats. Reconec que pot ser interessant, sempre que s’hagués tractat més profundament, cosa que no és el cas.

Contracte d’ús: 

  1. No pot ser objecte de transacció comercial.
  2. Caldrà que informi de la renúncia a l’ús.
  3. L’abús, la crueltat, l’abandó o l’incompliment de les dues condicions anteriors constituiran delicte penat amb presó.

Amb la protagonista no m’he sentit del tot còmoda. Potser perquè pensem de forma molt diferent i, en la seva situació, actuaria d’una altra forma. Però puc entendre la situació de l’Amèlia: viu sola, se sent sola i té unes necessitats afectives/sexuals. Ho puc entendre, però a la narració no es desenvolupa gaire més aquests sentiments. No es mostren, es diuen i això fa que quedi superficial. Que entenc que amb 80 i poques pàgines no es pot mostrar moltes coses, però crec que, si s’hagués volgut, li hauria pogut donar més profunditat al personatge i a la narració en conjunt.

Del personatge masculí no es pot dir pràcticament res, ja que no hi ha suficients interaccions on participi. En Dick, però, compren millor l’Amèlia que ella mateixa i és gràcies a ell que podem saber (dit, no mostrat) com se sent el personatge principal en aquesta relació i, sobretot, la decisió final, precipitada i que no s’acaba d’entendre perquè decideix que sigui tan definitiva.

Com a últim apunt, i també de curiositat, a la novel·la hi ha moltes referències a la ciència-ficció clàssica, des del mateix personatge masculí Dick (de Philip K. Dick) al projecte Bradbury o la novel·la que es llegeix en Dick, Fahrenheit 451. Sempre és maco veure referències als clàssics.

Logo estrellaTe’l recomano

Les expectatives són dolentes, però tots ens en fem i en aquest cas, no ha complert les meves. Malgrat això, la novel·la és curta i àgil de llegir, potser massa curta, però acaba explicant tota la trama sense deixar res enlaira.

Anuncis