La mano izquierda de la oscuridad

Després d’un temps sense publicar, us porto una de les novel·les que més m’ha agradat de les que porto d’any. La mano izquierda de la oscuridad és una obra de Ursula K. Le Guin, autora que ens va deixar el mes de gener d’aquest any. Em va costar arrencar i enganxar-me a la història, però després de 50 pàgines, el viatge per Gueden es fa emocionant i el final no decep.

Forma part del cicle Ekumen i per mi, és la primera aproximació a la ciència-ficció d’aquesta autora. Em vaig llegir (ja fa uns anys) les històries de Terramar, i em van encantar. Però tornem a la novel·la de la qual parlarem.

Informació sobre La mano izquierda de la oscuridad

EstrellaLa Lectura

En Genry Ai és un enviat de l’Ekumen (una unió de planetes amb finalitats d’ajudar-se i comerciar, sense obligar a estar sota un mateix tipus de govern) al planeta Gueden o també anomenat Hivern, ja que es troba en una edat glacial. La seva missió és aconseguir que Gueden s’uneixi al Ekumen i per això porta un temps instal·lat a la capital de Karhide intentant, gràcies a la intervenció del primer ministre Estraven, parlar amb el rei Argaven.

Dígame, Genry, ¿qué se sabe? ¿Qué hay de cierto en este mundo, predecible, inevitable, lo único cierto que se sabe del futuro de usted, y del mío?

-Que moriremos.

-Sí. Sólo una pregunta tiene respuesta, Genry, y ya conocemos la respuesta… La vida es posible sólo a causa de esa permanente e intolerable incertidumbre: no conocer lo que vendrá.

Però, quan per fí aconsegueix aquesta entrevista, Argaven sembla preocupat per d’altres assumptes que Ai no compren. I justament, Estraven, que era el seu promotor, conseller i amic, és acusat de traïció i es veu obligat a sortir del país sota pena de mort si torna. Estraven aconsegueix sortir de Karhide, amb certes dificultats, en direcció al país enemic de Karhide, Orgoreyn, amb un règim completament diferent.

Ai, veient la negativa del rei Argaven a escoltar-lo i “abandonat” per Estraven, marxa també a Orgoreyn per a convèncer el seu govern sobre que accepti l’annexió a l’Ekumen. Però no li serà gens fàcil.

Logo estrellaLa meva opinió

He de reconèixer que és sorprenent com la novel·la explora la possibilitat d’una societat neutre on no hi ha conflicte de gènere. I pel nostre protagonista, que és enviat d’un altre planeta, on si hi ha diferència de gènere, és una mica confús.

No hay división de la humanidad en dos partes: fuerte/débil; protector/protegido; dominante/sumiso; sujeto de propiedad/objeto de propiedad; activo/pasivo. En verdad toda esa tendencia al dualismo que empapa el pensamiento humano se encuentra aminorada o cambiada en Invierno.

Durant gran part del mes, els guedenians són ambisexuals o hermafrodites i és durant el període de khemmer que adopten forma masculina o femenina segons la seva parella sexual.

Però  la novel·la va més enllà i explora la condició humana, les relacions humanes i les relacions entre diferents pobles. Amb gran encert qüestiona postures ideològiques com ara el sexisme, el racisme o el patriotisme.

-Preferiría quedarme en Karhide… –

Y me pregunté, no por primera vez, qué es el patriotismo, en qué consiste realmente el amor a un país, cómo nace esa urgente lealtad que le había sofocado la voz a mi amigo, y cómo un amor tan verdadero puede convertirse, demasiado a menudo, en un fanatismo tan vil e insensato. ¿Dónde estaba el error?

I també ens planteja moltes preguntes: Té relació la diferència de gènere amb els conflictes bèl·lics? Per què té tant valor l’honor que la traïció es paga amb la mort? Com seria una societat on no hi hagués diferència entre els gèneres?

Però deixem el rerefons de la història per parlar pròpiament d’ella i dels seus personatges.

La història té dos personatges forts: en Genry Ai i en Estraven. Des del moment que va aparèixer Estraven em va caure bé. És el primer en creure en el projecte que li planteja Ai i això li comporta haver-se d’exiliar i ser objecte de suspicàcies pel mateix Ai. Malgrat això, quan es troba en perill de mort, posa en risc la seva vida per ajudar-lo. El final no us el revelaré però ja sabeu que tinc debilitat per personatges que acaben malament.

En Genry és el narrador “principal” de la història. I ho poso entre cometes perquè hi ha capítols que no són narrats per ell, però en general, el pes de la narració està sobre les espatlles d’aquest personatge i, en menor part, sobre les de Estraven. Intercalats amb la narració principal (en estil diari personal) hi ha petites històries i llegendes de Gueden. La que em va agradar més és la història del Día decimonono. Us l’heu de llegir! Aquests relats permeten conèixer millor la cultura, la tradició i el pensament dels habitants d’Hivern.

Logo estrellaTe’l recomano

L’autora ens presenta un món diferent i complex que fa plantejar els nostres propis conflictes amb la identitat i els tabús de la societat en què vivim. Apte per a una segona i tercera relectura. Altament recomanable.

Anuncis

One thought on “La mano izquierda de la oscuridad

Els comentaris estan tancats.