Estirant el fil escarlata, o el viatge en el temps

Porto temps sense publicar i sense passar-me pel blog. Em disculpo i espero almenys retornar a una entrada cada 15 dies. Però bé, deixem les disculpes per anar a parlar del llibre que ens ocupa avui.

info-estirant-el-fil-escarlata

El vaig veure per primer cop a les prestatgeries de la Fnac i em va semblar interessant, però com que ja portava una pila de llibres que em volia comprar no el vaig agafar. Per sort, a la biblioteca si ho van fer i així avui us el puc comentar. Anem a la lectura.

L’ésser humà és capaç del millor i del pitjor. […] I sempre els segueix l’eterna pregunta de com es pot explicar la maldat de què és capaç l’ésser humà. 

 

Estrella

La Lectura

La novel·la es divideix en dos moments temporals: la traductora, en el present i el Robert, en el passat. Però no un passat qualsevol, ni en qualsevol ciutat, ens trobem a la Londres de Jack l’Esbudellador. A la nostra protagonista femenina l’acaba de deixar el xicot de tota la vida i es troba en un moment delicat en la seva vida professional. Quan una bona amiga li presenta en Robert, un personatge entranyable que li encomana escriure les seves memòries, ella veu l’oportunitat de fer el salt de traductora a autora.

Tot i no estar del tot convençuda, accepta la feina, sense esperar-se què pot explicar-li en Robert d’interessant. I és que, qui es pot creure que en Robert ha realitzat tres viatges en el temps, on a part de conèixer els seus avantpassats anglesos, ha conegut en Conan Doyle i en Robert James Lees?

Doncs, mireu, amic meu, jo crec que l’assassinat és com un fil escarlata que està embolicat en la troca sense color de la vida. El deure d’un bon detectiu és desembullar la troca i estirar aquest fil. 

EstrellaOpinió Personal

És una novel·la breu, que sembla ser característic d’aquesta autora. Això fa que els dos personatges quedin una mica “desemparats” dins l’escena. M’explico. En menys espai es pot mostrar menys coses i per tant, s’ha de dir molt més per fer avançar l’escena. No flueix cap endavant en els detalls, sinó que els personatges empenyen l’escena, sobretot el menorquí, ja que la traductora és un personatge força estàtic. Només recordo un capítol que em va agradar molt per no sentir que els personatges empenyien l’escena i és el del passeig pel parc d’en Robert i la Laura. Trenca una mica el ritme general, però és d’agrair.

Com he dit abans, l’estructura és en dos moments temporals diferents, però en cap moment et perds. Per mi, els capítols més interessants són els d’en Robert i les seves aventures pel Londres del segle XIX. La noia i els seus problemes amorosos no m’han fet el pes.

El viatge en el temps (i el motiu per dir que és de CF) només és un recurs que fa servir l’autora per col·locar un personatge del nostre temps a un temps anterior. Però no espereu explicacions tècniques ni investigacions, ni la curiositat de la protagonista per comprovar si el que diu en Robert és vertader. Aquí el fet es dona com a possible i el lector l’ha d’acceptar. Malgrat això, ella es planteja si l’hi està prenent el pèl, cosa que trenca una mica el fet d’acceptar el desconegut.

El que si m’ha molestat de veritat, és que hi hagi faltes d’ortografia. Fa molta ràbia trobar-ne, sobretot quan són faltes i no una lletra correguda. Que es poden colar? Sí, i tant. Però fa ràbia.

Potser he llegit (i vist) massa sobre l’època de Jack l’Esbudellador i les teories sobre per què va desaparèixer al cap de tants assassinats. I moltes pequen de ser “bodrios” en tota regla. Si busques una novel·la de detectius, no és el teu llibre. Si busques una novel·la de ciència-ficció científica, no és el teu llibre. Però si vols una novel·la curta, amb una premissa interessant i apte per llegir en el transport públic (molt important!!), aquest sí és el teu llibre.

Anuncis

One thought on “Estirant el fil escarlata, o el viatge en el temps

Els comentaris estan tancats.