Hyperion, l’última peregrinació.

Quan comences a buscar lectures de ciència-ficció et trobes els llistats dels clàssics i les distòpies més conegudes pel públic general i després, apareix Hyperion (normalment referida a la tetralogia) demostrant així la importància que té dins del gènere. Cantos de Hyperion és un clàssic modern que s’ha de llegir i que he tingut la sort de poder-ho fer amb una fantàstica edició amb el pròleg de Miquel Barceló.

Informació bàsica de Hyperion de Dan Simmons

 

Estrella

Com vaig saber d’aquest llibre?

Els Cantos de Hyperion és d’aquells llibres que han d’aparèixer si o si a qualsevol llistat dels millors llibres de ciència-ficció i de la literatura en general. I no només pels dos reconeguts premis (El Locus i el Hugo de 1990) que va obtenir, sinó per la gran qualitat artística i literària que desprenen les pàgines d’aquest primer volum.

Cantos de Hyperion revelaba una destreza que yo jamás pude haber alcanzado, una maestría que yo jamás pude ganar y una voz que no era la mía. La extinción de la humanidad era mi tema. El Alcaudón era mi musa.

El tenia en la meva llista de pendents després de què em proposes llegir els clàssics i les novel·les més representatives de la ciència-ficció i no tenia molt clar que em podria trobar. El resultat ha estat una lectura increïble i altament recomanable.

Mantindré el nom de “Alcaudón” perquè la traducció no m’acaba de convèncer…

Botxí? Escanyabruixots...??
Botxí? Escanyabruixots…??

EstrellaComencem la lectura

El cònsol es troba en la seva nau espacial observant el paisatge i la proximitat de la tempesta quan rep una comunicació ultralínia que el convoca a l’última peregrinació de l’Alcaudón al planeta Hyperion. El cònsol es reunirà amb els altres sis integrants de l’expedició: Martin Silenus, poeta; Lenar Hoyt, sacerdot catòlic; el coronel Kassad, militar; Brawne Lamia, detectiu; Sol Weintraub amb la petita Rachel, professor; i Het Masteen, capità de la nau arbre Yggdrassill. Un grup heterogeni però amb un punt en comú: Hyperion. 

Els set peregrins viatjaran al planeta a les portes d’una guerra entre la Hegemonia i els eixam Éxter i explicaran les seves vivències, relacionades directa o indirectament amb el misteriós Alcaudón.

EstrellaPersonatges

Un dels personatges principals i que no apareix “propiament” a la novel·la és l’Alcaudón. Ho poso entre cometes perquè té certes aparicions estel·lars, però no té veu. Els personatges no saben pràcticament res i els lectors ens podem fer les nostres teories pel que van dient els set peregrins, però poc més. I és que la novel·la no acaba aquí, així que per saber com es desenvolupa aquest misteri haurem de seguir llegint la tetralogia. Però anem pel personatge…

Alcaudón, compte amb els ganivets: És un ésser estrany de tres metres d’alçada i amb forma humanoide, recobert per una armadura metàl·lica plena d’agulles i ganivets per tota la seva superfície, que passeja per Hyperion causant mort i destrucció. Però el més representatiu d’aquest, són els ulls de color robí.

Aixeca passions a l’Església de l’expiació final, on ell és el Senyor del Dolor, redemptor de la humanitat. Penja les seves víctimes d’un arbre de crom anomenat Arbre del Dolor i sembla tenir certes capacitats per modificar el temps. Però… Per què ho fa? Ves a saber, en aquesta primera part no sortim de dubtes.

Per a no fer espòilers innecessaris és millor que no descrigui ni expliqui res dels set peregrins i protagonistes d’aquest primer llibre.

EstrellaQuè m’ha agradat i què no?

El fet que la història estigui dividida en sis narracions independents però complementàries m’ha encantat. Pots veure més d’un personatge, conèixer per què ha estat escollit per a la peregrinació i ambientar-te en el món misteriós d’Hyperion i les estranyes Tombes de Temps.

Cada història està explicada de forma diferent. Pots veure les diferents “veus” dels personatges amb la forma que l’autor ha narrat les seves vivències. És realment immersiu.

Totes les històries tenen el seu què, però les que -personalment- m’han agradat més són les del coronel Kassad i la de Brawne Lamia. La història de Silenus… bé, és que el personatge no m’acaba d’agradar, però el final és apoteòsic. La narració de Sol Weintraub resulta angoixant i pertorbadora. Gairebé el mateix passa amb la de Lenar Hoyt. La seva narració és sobre una tercera persona en forma de diari i té un final d’allò més inquietant. Potser la narració del cònsol és la que se m’ha fet una mica més feixuga, però el final i la relació amb certs esdeveniments presents és magistral.

EstrellaTe’l recomano

Hyperion és d’aquelles novel·les que et marquen i que rellegiries sense dubtar-ho. No sobra cap pàgina ni cap frase i, tot i no respondre els grans misteris, no et deixa amb la sensació de “no ha passat res perquè el millor encara té que arribar”. Indispensable.

5

Save

Anuncis

2 thoughts on “Hyperion, l’última peregrinació.

Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Gràcies a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: