El dador de recuerdos, o com viure sense la culpa

Informació bàsica de The Giver: El dador de recuerdos de Lois Lowry

Estrella

Com vaig saber d’aquest llibre?

No recordo molt bé quan vaig sentir a parlar d’aquest llibre. Només sé que en veure’l (segurament a Goodreads) el vaig afegir a lectures pendents. I després, a la biblioteca el tenien disponible, així que ja no tenia excusa per no llegir-lo.

EstrellaComencem la lectura

Jonás està apunt de complir els dotze. A la seva Comunitat, complir-los significa que ja formes part dels adults, que t’assignen una professió segons les teves capacitats i interessos, marcant així el rumb de la teva vida. Ell no ho té clar. No sap que li agradaria ser i, qui ho sap? Només és un nen de dotze anys. Però així funciona el sistema de la comunitat i ell segueix les normes com a bon ciutadà.

Quan arriba el gran dia està nerviós, sap que els ancians triaran bé, però quan salten el seu nom, comença a inquietar-se. Tots els seus companys tenen missió però a ell se l’hi ha reservat LA missió, el més gran honor. Serà receptor de la memòria, amb tot el que comporta el càrrec.

Jonás començara a aprendre amb el Dador per a convertir-se en el següent receptor de la memòria de la comunitat, però no tot és com ell pensa.

“Una vez había deseado tener la capacidad de decidir. Luego, cuando pudo tomar la decisión, fue la equivocada.”

EstrellaPersonatges

Sense cap dubte el personatge principal és en Jonás, però també tenen importància dos altres personatges: el Dador i en Gabriel.

Jonás, el receptor: Jonás és un onze apunt de ser un dotze. Acostuma a fer les hores de voluntariat amb els seus amics Asher i Fiona, però no té massa clar a què vol dedicar-se la resta de la seva vida. Quan és escollit nou receptor de la memòria ho accepta amb por i honor, però amb el pas del temps començarà a veure la importància de canviar les coses i les repercussions del canvi.

-Es verdad que hay que proteger a la gente de la posibilidad de escoger mal. Es más seguro.
-Sí -reconoció Jonás-. Mucho más seguro. Pero cuando la conversación pasó a otras cosas Jonás se quedó, aún, con un sentimiento de frustración que no entendía.

Dador, el sense nom: L’actual receptor de memòria i mestre de Jonás. Li transmet la memòria de la comunitat, de les seves vivències i de les d’anteriors receptors. És vell i està cansat, però li agafa molt d’afecte a Jonás. Li obre els ulls sobre el per què de mantenir la memòria en una sola persona.

Gabriel, el nen: Gabriel o Gabi és un recent nascut que no acaba d’adaptar-se a les característiques de la Comunitat. El pare d’en Jonás el porta a casa seva per a cuidar d’ell i així no alliberar-lo. En un principi en Jonás no sent massa interès per ell, però amb el pas del temps aquesta indiferència canviarà.

Personatges de la pel·lícula (d'esquerra a dreta): Pare de Jonás, Jonás, Asher, Mare de Jonás, Dador, Anciana líder, Fiona i Rosemary.
Personatges de la pel·lícula (d’esquerra a dreta): Pare de Jonás, Jonás, Asher, Mare de Jonás, Dador, Anciana líder, Fiona i Rosemary.

EstrellaQuè m’ha agradat i què no?

Potser és una mica lent al principi i les descripcions de la Comunitat i de la vida seguint les Normes arriba a fer-se una mica cansat. No arriba a pesat, perquè els capítols són força curts, però són descripcions amb la simple finalitat de què et facis una idea de la Comunitat. Crec que explicant molt menys, explícitament, i insinuant més, es podria copsar millor el sistema de Normes de la Comunitat i el per què s’ha arribat a aquest punt. Bé, en realitat no s’explica el per què, només es diu que es va decidir i que fa moltíssimes generacions que es fa d’aquesta manera.

Tampoc m’ha agradat que quedessin tantes coses sense saber… ja ho sé que hi ha més llibres després d’aquest (3 o 4 em sembla…) però crec que fins i tot els personatges s’haurien d’haver plantejat alguns preguntes abans d’actuar com ho fan al final del llibre (em refereixo al pla inicial, després de veure un alliberament entenc que el moment es precipités).

Potser el que m’ha agradat més és l’experimentació dels records i dels colors. Crec que hauria ampliat més les descripcions per mostrar els canvis que ocasionen amb el personatge de Jonás. Està força bé, però seria més profund. Tot queda molt superficial.

No m’ha convençut l’enfocament general de la novel·la, però m’han agradat els últims capítols.

EstrellaTe’l recomano

És una lectura fàcil i distreta, ideal per a l’estiu. Sense complicacions.

3

Estrella

Extra

Van realitzar una pel·lícula de El Dador de Recuerdos que, com sempre, agafa la idea del llibre i s’inventa la resta. No l’he vista, però visualitzant el trailer (que adjunto) proporciona una imatge de distopia YA semblant a històries com Divergent o Els Jocs de la Fam.

Sincerament, crec que ambdues versions són entretingudes, però prefereixo la superficialitat del llibre que la falsa profunditat del film.

Anuncis

2 thoughts on “El dador de recuerdos, o com viure sense la culpa

Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Gràcies a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: