La Vieja Guardia, o convertir-se en soldat als setanta-cinc anys.

Informació bàsica sobre La Vieja Guardia

Estrella

Com vaig saber d’aquest llibre?

Després de llegir Redshirts vaig buscar quins llibres més hi havia publicats en castellà d’aquest autor, i aprofitant Sant Jordi (i els seus magnífics descomptes) vaig comprar-me el primer d’aquesta saga, per veure què tal estava.

És la primera Space Opera bèl·lica que llegeixo i, he de confessar, que no m’ha desagradat. Però primer de tot, un resum de la història.

EstrellaComencem la lectura

En John Perry té setanta-sis anys. No fa massa que ha quedat vidu i ha decidit que el seu temps a la Terra ha acabat. El dia del seu aniversari fa una última visita a la tomba de la seva esposa i s’allista a les FDC (Forces de Defensa Colonial) per convertir-se en soldat, protector d’unes colònies de les que gairebé no sap res.

A la nau que els portarà fins la seva base d’entrenament coneixerà a en Harry, la Susan, la Maggie, la Jesse, l’Alan i en Thomas, i formaran una bonica amistat, tot esperant les millores físiques que els ajudarà a convertir-se en soldats útils. Tots tenen una idea preconcebuda de quines millores rebran, però cap d’ells s’espera el que s’acaben trobant.

Després dels canvis i d’un període d’adaptació (explorant les capacitats físiques del nou cos, que és com dir folleteo a saco) comencen el dur entrenament. Saben que dels 1000 vells allistats no arribaran a sobreviure ni tres quartes parts… la guerra és dura i els enemics són heterogenis i molt bel·ligerants. Molt més del que tots pensaven.

Os desprecio y os amo, a vosotros que sois mi condena y mi salvación. Marchaos ahora, para que podamos destruir este lugar y celebrar vuestro progreso. Marchaos.

EstrellaPersonatges

Només us parlaré d’en John Perry, el protagonista indiscutible d’aquesta història. I per què només ell? Bàsicament perquè dels altres hi ha poca cosa a dir. L’autor no ha aprofundit massa en els personatges i com a molt tenim algunes dades dels altres (que només arriben a formar una llista bastant llarga de noms) sense massa transcendència. Tampoc us parlaré de la Jane Sagan, perquè resultaria difícil no fer espòilers.

John Perry, de Caporal a Capità en pocs mesos: A en John se li dóna bé la guerra. Pensa ràpid, té bones idees i aconsegueix salvar -no sempre, però ho intenta- el seu esquadró o grup assignat. També té molta sort i això fa que ascendeixi ràpid en la jerarquia i estigui ben considerat dintre de les FDC. Pel que fa al seu caràcter i la seva vida anterior, coneixem relativament poc. Era escriptor, va enviudar, troba a faltar la seva esposa, Kathy, i preferiria estar casat, perquè estar-ho li dóna estabilitat. Té un sentit de l’humor peculiar.

EstrellaQuè m’ha agradat i què no?

L’acció és continua i trepidant. Té el seu punt d’humor, però també hi ha moments tristos que et fan pensar. Recordo que estava llegint una de les morts al tren i em va deixar estupefacte. Amb poques paraules va descriure una mort tan terrible que vaig haver de parar de llegir uns minuts per pair-ho. Potser sóc jo que sóc sensible…

not-okay

A mig llibre em vaig trobar amb el dilema: serà només això? Aventures a diferents planetes i massacres d’espècies alienígenes? Després de Coral t’adones que no. Per sort!!

El que més m’ha faltat és aprofundir en els personatges. És complicat perquè hi ha molts (i moren molts, també) però potser afegir alguns detalls de la personalitat de cadascun els hauria fet més propers i les morts encara haurien sigut més lacrimògenes.

M’han agradat les referències tecnològiques i el rere fons de la història: la millora del cos en finalitats bèl·liques, la guerra per colonitzar i mantenir posicions en un barri no gaire acollidor, les motivacions per allistar-se o per mantenir-se viu (i sense perdre el seny) i els sentiments que provoca massacrar una altra espècie seguint ordres. Lleugerament tractats, però molt interessants.

EstrellaTe’l recomano

En John Scalzi segueix sent un dels meus autors preferits de la ciència-ficció d’acció i, sense cap dubte, recomano llegir-lo.

Ja tinc ganes de llegir la segona part… em cauen bé aquests Consu.

4

Anuncis

One thought on “La Vieja Guardia, o convertir-se en soldat als setanta-cinc anys.

Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Gràcies a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: