La primera onada o com descobrir que ets prescindible

Abans de començar amb la ressenya, vull agrair a la Mariló Àlvarez i a l’Editorial Bromera per fer-me arribar un exemplar de la seva novel·la La Primera Onada. Per motius, que ja he comentat en una entrada anterior, no he pogut ni em veia amb la capacitat de fer una ressenya decent. De moment, tot sembla tornar al seu curs i espero poder-me dedicar al blog i als llibres tant de temps com ho feia abans.

Però comencem amb la fitxa del llibre:

Informació bàsica de La Primera Onada

Logo estrellaLa Lectura

L’Alice és una del jovent escollit en la primera onada d’èxode a la Lluna. La Terra s’està morint després de la Gran Guerra i ella, junt amb altres joves dels diferents barris (diferenciats per colors) seran separats de les seves famílies i amics i enviats a una estació on, segons el missatge oficial, hauran de treballar per engrandir-la i fer que sigui habitable per més colons.

Però com sempre, el missatge oficial dista molt de la realitat.

Logo estrellaLa meva opinió

No puc dir que la història m’hagi sorprès, però les distopies ja ho tenen això. Tot sembla ser correcte, fins i tot perfecte, però sempre hi ha algun rerefons negatiu. Malgrat això, La Primera Onada és una novel·la molt ràpida i àgil de llegir, ben estructurada i amb personatges interessants.

Ens trobem una trama ambientada en un punt inconcret del futur, després que la humanitat hagi patit les conseqüències d’una guerra (que suposo que era a escala planetària) anomenada la Gran Guerra i en una societat estamental diferenciada pels colors de la roba, essent els vermells els més privilegiats i els que viuen a la metròpoli.

El segon escenari important de la novel·la és la colònia a la Lluna. En ella no es parla de la tecnologia emprada per tenir gravetat o aigua, però no fa falta perquè la nostra protagonista no en sap d’aquests temes i per tant, només en podria especular.

Com ja s’ha vist en el petit resum de la història, l’Alice és la nostra protagonista i la veu de la història. Ella ens relata els fets i les seves vivències en primera persona i amb ella podem veure temes com la diferència de classes (diferenciats, sobretot, pel color de les seves robes, però també per la condició física, l’alimentació i l’educació), l’estratificació social per funcions i caràcter de la persona, la tirania dels professors i doctors vers els “nous treballadors” de la colònia, la discriminació entre ells mateixos per idees preconcebudes sobre les capacitats d’una persona per la seva classe social… però també l’amistat i la solidaritat en moments i situacions adverses.

En un moment de la història l’Alice i en Gad es troben en una situació difícil que, en qualsevol dels dos casos ens fa reflexionar sobre el poder que tenim sobre la vida dels altres. No puc dir gaire cosa perquè és al final de la història i trauria la gràcia.

Tot i estar plantejada per un públic juvenil, també se’l pot llegir una persona adulta i crec que seria una bona lectura per a les escoles o els clubs de lectura jove.

Per últim només diré que està escrita en valencià, cosa que per mi no és rellevant, però si se l’ha de llegir una persona més jove, estaria bé tenir una petita equivalència per no perdre’s.

Logo estrellaTe’l recomano

És molt recomanable per un públic juvenil i per a clubs de lectura i debats a les escoles, per tots els temes que tracta i per la forma que són expressats. Una molt bona lectura.

Anuncis

La mano izquierda de la oscuridad

Després d’un temps sense publicar, us porto una de les novel·les que més m’ha agradat de les que porto d’any. La mano izquierda de la oscuridad és una obra de Ursula K. Le Guin, autora que ens va deixar el mes de gener d’aquest any. Em va costar arrencar i enganxar-me a la història, però després de 50 pàgines, el viatge per Gueden es fa emocionant i el final no decep.

Forma part del cicle Ekumen i per mi, és la primera aproximació a la ciència-ficció d’aquesta autora. Em vaig llegir (ja fa uns anys) les històries de Terramar, i em van encantar. Però tornem a la novel·la de la qual parlarem.

Informació sobre La mano izquierda de la oscuridad

EstrellaLa Lectura

En Genry Ai és un enviat de l’Ekumen (una unió de planetes amb finalitats d’ajudar-se i comerciar, sense obligar a estar sota un mateix tipus de govern) al planeta Gueden o també anomenat Hivern, ja que es troba en una edat glacial. La seva missió és aconseguir que Gueden s’uneixi al Ekumen i per això porta un temps instal·lat a la capital de Karhide intentant, gràcies a la intervenció del primer ministre Estraven, parlar amb el rei Argaven.

Dígame, Genry, ¿qué se sabe? ¿Qué hay de cierto en este mundo, predecible, inevitable, lo único cierto que se sabe del futuro de usted, y del mío?

-Que moriremos.

-Sí. Sólo una pregunta tiene respuesta, Genry, y ya conocemos la respuesta… La vida es posible sólo a causa de esa permanente e intolerable incertidumbre: no conocer lo que vendrá.

Però, quan per fí aconsegueix aquesta entrevista, Argaven sembla preocupat per d’altres assumptes que Ai no compren. I justament, Estraven, que era el seu promotor, conseller i amic, és acusat de traïció i es veu obligat a sortir del país sota pena de mort si torna. Estraven aconsegueix sortir de Karhide, amb certes dificultats, en direcció al país enemic de Karhide, Orgoreyn, amb un règim completament diferent.

Ai, veient la negativa del rei Argaven a escoltar-lo i “abandonat” per Estraven, marxa també a Orgoreyn per a convèncer el seu govern sobre que accepti l’annexió a l’Ekumen. Però no li serà gens fàcil.

Logo estrellaLa meva opinió

He de reconèixer que és sorprenent com la novel·la explora la possibilitat d’una societat neutre on no hi ha conflicte de gènere. I pel nostre protagonista, que és enviat d’un altre planeta, on si hi ha diferència de gènere, és una mica confús.

No hay división de la humanidad en dos partes: fuerte/débil; protector/protegido; dominante/sumiso; sujeto de propiedad/objeto de propiedad; activo/pasivo. En verdad toda esa tendencia al dualismo que empapa el pensamiento humano se encuentra aminorada o cambiada en Invierno.

Durant gran part del mes, els guedenians són ambisexuals o hermafrodites i és durant el període de khemmer que adopten forma masculina o femenina segons la seva parella sexual.

Però  la novel·la va més enllà i explora la condició humana, les relacions humanes i les relacions entre diferents pobles. Amb gran encert qüestiona postures ideològiques com ara el sexisme, el racisme o el patriotisme.

-Preferiría quedarme en Karhide… –

Y me pregunté, no por primera vez, qué es el patriotismo, en qué consiste realmente el amor a un país, cómo nace esa urgente lealtad que le había sofocado la voz a mi amigo, y cómo un amor tan verdadero puede convertirse, demasiado a menudo, en un fanatismo tan vil e insensato. ¿Dónde estaba el error?

I també ens planteja moltes preguntes: Té relació la diferència de gènere amb els conflictes bèl·lics? Per què té tant valor l’honor que la traïció es paga amb la mort? Com seria una societat on no hi hagués diferència entre els gèneres?

Però deixem el rerefons de la història per parlar pròpiament d’ella i dels seus personatges.

La història té dos personatges forts: en Genry Ai i en Estraven. Des del moment que va aparèixer Estraven em va caure bé. És el primer en creure en el projecte que li planteja Ai i això li comporta haver-se d’exiliar i ser objecte de suspicàcies pel mateix Ai. Malgrat això, quan es troba en perill de mort, posa en risc la seva vida per ajudar-lo. El final no us el revelaré però ja sabeu que tinc debilitat per personatges que acaben malament.

En Genry és el narrador “principal” de la història. I ho poso entre cometes perquè hi ha capítols que no són narrats per ell, però en general, el pes de la narració està sobre les espatlles d’aquest personatge i, en menor part, sobre les de Estraven. Intercalats amb la narració principal (en estil diari personal) hi ha petites històries i llegendes de Gueden. La que em va agradar més és la història del Día decimonono. Us l’heu de llegir! Aquests relats permeten conèixer millor la cultura, la tradició i el pensament dels habitants d’Hivern.

Logo estrellaTe’l recomano

L’autora ens presenta un món diferent i complex que fa plantejar els nostres propis conflictes amb la identitat i els tabús de la societat en què vivim. Apte per a una segona i tercera relectura. Altament recomanable.

Tornada… amb canvis

Benvolguts/des lectors i lectores!

Feia molt que no em passava pel blog, però aquest allunyament no ha estat per gust. Des d’abril que, per raons personals, m’he allunyat una mica d’aquest món per centrar-me en altres coses que requerien de tot el meu esforç.

Ara, que sembla que tot torna al seu curs, m’he plantejat reformular la meva presencia bloguera i a les xarxes socials. No em veig en cor de mantenir dos blogs amb les seves xarxes socials respectives (FB, Twitter, Pinterest i Instagram), així que he decidit reunificar, ajuntar esforços en un sol blog (Estrelles de Paper) i mantenint, de moment, Instagram en actiu.

Totes les entrades de Quimeres de Papers les podreu trobar a Estrelles de Paper.

Espero i desitjo que aquesta tornada sigui tranquil·la i em permeti tornar a agafar el ritme de publicacions i lectures.

Gràcies pel vostre recolzament!

Liebster Awards 2018

M’estic posant al dia a poc a poc en el blog, així que paciència amb les ressenyes (que sóc tardona, ho sé). Nusansu  m’ha nominat al premi que dóna nom a l’entrada i aquí estic, reportant-me i nominant també a 5 blogs, que espero vulguin contestar 11 preguntes (fetes amb molt bona intenció).

Però primer, vull agraïr virtualment a Nusansu per nominar-me (i per permetre’m fer-ho en català). Un petó enorme!!

besito.gif

Seguim amb la informació sobre els premis:

liebster-awards
Els Liebster Awards són uns premis virtuals als que et poden nominar bloggers que ja han estat nominats (i han acceptat el premi). El premi l’aconsegueixes quan compleixes les 4 regles que es detallen a continuació.

La finalitat és donar a conèixer blogs amb menys de 200 seguidors i té unes regles molt senzilles:

  • Agraïr al blog que t’ha nominat (en el meu cas, Nusansu)
  • Respondre les preguntes que s’indica en el blog que t’ha nominat
  • Nominar a 5 blogs o més
  • Formular de 6 a 10 preguntes als blogs que nominis.

Aquí van les preguntes i les meves respostes. Enjoy It!!

  1. ¿Por qué decidiste hacerte un blog? Sempre m’han agradat. De més joveneta en portava dos (un de vampirs -l’època Crepusculo jaja -tothom té un passat fosc-) i l’altre era sobre qualsevol ésser fantàstic i el gènere gòtic. Després d’un temps em vaig cansar d’aquest món bloguer (temporalment) i no va ser fins l’any passat que em vaig decidir tornar a compartir les meves lectures -i les meves dèries- de nou. No sé si em llegeix molta gent. No m’importa tampoc. És un esforç tenir-lo actualitzat (i fracasso estrepitosament) però crec que també m’ajuda a conservar millor els detalls de les lectures i les impressions del moment.
  2. ¿Qué es lo que más te gusta y lo que menos te gusta de ser blogger? Pregunta difícil. El que més m’agrada i el que menys és el mateix. És un amor-odi en tota regla. Es tracta de publicar. Quan tinc la vena publicadora se’m poden acabar els temes en poques hores. Quan no… Ara mateix estic en una ratxa poc inspirada i… ah… tinc 5 llibres per ressenyar. Potser aquesta nit seràn 6. En resum, que sóc un desastre com a bloguera.
  3. ¿Dejas las entradas programadas con antelación o escribes y publicas a corto plazo? Publico quan tinc la vena publicadora, que normalment és quan tinc molta feina a fer a la universitat. Això si, una entrada es pot passar dies i dies esperant a ser completada. Tardo moltíssim en donar-li al botó de publicar. Algunes com són dates especials: Sant Jordi (per exemple) intento fer-les i programar-les abans. Però no, en general no soc gaire previsora.
  4. ¿Cuál consideras que es tu mejor entrada? ¿Y la peor? Em sento orgullosa de totes elles.sobradaNo va… en realitat em sento satisfeta de les últimes perquè amb el temps m’he deixat anar una mica. Les meves primeres entrades són molt formals (i avorrides).
  5. Personaje literario (propio o ajeno) que más te guste y que más odies. ¿Por qué? Uff… només 1?? Pràcticament de tots els llibres tinc personatges preferits. Els personatges odiats són pocs. Sempre tenen algun motiu per fer el que han fet i això sempre els exculpa una mica… però bé, una llista… Preferits: Simon Snow (Moriré besando a Simon Snow) és graciós i l’antiheroi més adorable que existeix (i la seva relació amb en Baz és el més bonic que s’ha escrit mai! Amunt Snowbaz!!; Kelsier (El Imperio Final) carismàtic i sempre amb un somriure. Impossible no adorar-lo; Tia (Trilogia The Reckoners) tot i no ser protagonista principal de la història, aquest personatge em té el cor robat. Per què? Mmmm… és forta, és intel·ligent, és valenta (no hace falta decir nada más) Odiats: Jayd (Las Estrellas son legión) massa política, massa dir coses sense dir res, masses secrets, massa dir que es preocupava però acabava fent coses que ja ho veies que acabaria malament; els personatges de Los Magos (Lev Grossman) és que em va desagradar tant la novel·la… potser l’Alice és la que es salva, però també té coses…
  6. ¿Algún ritual de escritura y/o lectura curioso? Abans apuntava les frases que m’agradaven dels llibres en una llibreta. Ara i poso un marcador i les intercalo en la ressenya. No sé si es pot considerar un ritual… però acostumo a passejar-me per tot arreu amb marcadors de colors a la caça de frases.
  7. Una virtud y un defecto del blog que te ha nominado. M’encanten els colors escollits. El disseny també és maco i senzill. Un defecte… bé, a mi m’encanta navegar pels blogs gràcies als núvols d’etiquetes. Sé que les entrades en tenen així que si ho decideixes posar serà fàcil. guiño
  8. ¿Revisas tus entradas antiguas? Ho he fet alguna vegada. Intento no modificar res substancial, però si que he modificat alguna petita errada (unes fotos que van desaparèixer, alguna data errònia…). No toco el text, que així també puc veure el meu “desmadre” bloguer.
  9. ¿A qué te dedicas? Suponiendo que el blog es algo secundario. ¿Te gustaría combinar tu actual/futuro trabajo con el blog durante mucho tiempo o te gustaría centrarte en una de las dos opciones? Sóc bibliotecària, així que en part té relació. Sempre que llegeixo algun llibre que m’ha agradat l’intento recomanar als usuaris. No venen molts que busquin ciència-ficció o fantasia, però amb els juvenils si que ja he pogut recomanar diversos. M’agrada combinar les dues coses ja que per mi el blog és personal i no tinc intenció de treure’n rendiment econòmic.
  10. ¿Viajar, Cocinar o Cantar? ¿Por qué? Viatjar, si; cuinar, no!!!; cantar… algú vol que plogui? M’encanta viatjar, però soc de viatges una mica de luxe (vaja, que un càmping no és el meu viatge ideal però un sopar de 1000 euros tampoc seria) i no soc rica, així que estalvio molt i molt de temps per donar-me el capritx. Cuinar… jo i la creativitat manual no ens acabem de portar massa bé. Per sort no cuino jo perquè sinó sobreviuria a base d’amanides de bossa i tonyina… Cantar? No, jaja. Canto fluixet a vegades, quan no em puc treure del cap una canço, però sempre que no m’escolti ningú… el meu sentit del ridícul és molt elevat.

Preguntes (en Cast – Escull l’idioma que més t’agradi per respondre):

  1. ¿Por qué decidiste hacer un Blog?
  2. ¿Qué pareja literaria es tu favorita?
  3. En que ciudad ficticia (de libro, película o serie) te gustaria vivir?
  4. Explícanos algun “Guilty pleasure” relacionado con la lectura o los libros.
  5. ¿Dejas las entradas programadas con antelación o escribes y publicas a corto plazo?
  6. ¿Qué es lo que más te gusta y lo que menos te gusta de ser blogger?
  7. Dime un blog que te guste especialment por su diseño.
  8. ¿Modificas tus entradas antiguas?
  9. Viajar, Cocinar ó Cantar? ¿Por qué?
  10. Dime una entrada que te gustaría escribir pero que no haces porque no va con la temática del blog.

 

I els nominats són…

https://lilladeserta.cat/

https://llibresiamics.wordpress.com/

https://noctambuladeloslibros.wordpress.com/

https://tardesdelibro.wordpress.com/

https://jovesdetintablog.wordpress.com/

 

Viatges en el Temps

Avui us porto una proposta diferent a les que esteu acostumats a veure en el blog.
Us presento una història de Viatges en el temps, original i escrita per entregues. Aquí teniu l’enllaç per poder-la llegir.

La història encara no ha acabat, però no tardarà, així que aprofiteu, doneu-li una oportunitat i ja em comentareu que us sembla! (jo també estic en plena lectura, no diré res més)

Portada Viatges en el Temps

A finals d’aquest mes (si no hi ha cap problema) tindré enllestida una ressenya dels capítols ja publicats.